A Scala Hanníbalis van de bracet en forma de 148 articles episodis d'història de l'Escala i Empúries i altres indrets, reflexions i opinions sobre temes d'actualitat i capbussades en el món de les ciències ocultes
..

• Blas Infante: Visca Andalusia lliure!

En el 70è aniversari del seu assassinat.

Blas Infante Pérez de Vargas (1885-1936), polític, ideòleg i escriptor, és el màxim exponent de l’andalusisme. Alternà, també, les tasques d’historiador, antropòleg i periodista. Hereu dels moviments republicans i federalistes del segle XIX va ser des de jove un defensor de la causa andalusista. El seu objectiu era “Restaurar Al-Andalus en Andalucía, actualizando sus aspiraciones esenciales”. Va unir la causa autonomista amb la sensibilitat social i pretenia la reconstrucció política d’Andalusia entesa com una necessitat per obtenir la regeneració d’Espanya.

Blas Infante, màxim exponent de l'andalusisme, va ser detingut i afusellat per falangistes l'agost de 1936.

Estrenant-se el 1910 de notari a Cantillana contactà amb l’ambient intel.lectual de Sevilla i amb les idees polítiques regionalistes. L’any 1915 va publicar el llibre “Ideal andaluz”, obra clau de l’andalusisme on explica la seva visió personal de la història i els problemes d’Andalusia. El 1918 s’ocupà de la simbologia: recuperà la vella bandera andalusí verda i blanca documentada des de 1095 i dissenyà l’escut. El 1919 redactà el Manifiesto de Córdoba que defensava la nacionalitat andalusa, la reforma agrària i l’organització d’Espanya com Estat confederal. Durant la dictadura de Primo de Rivera fou represaliat.

Coneixia el drama dels treballadors del camp: “Yo tengo clavada en la consciencia desde la infancia la visión sombría del jornalero (...). Yo le he visto pasear su hambre por las calles del pueblo”. I declarava: “Todo latifundio andaluz es ilegal en su origen; hay que devolver al jornalero la tierra que le fue arrebatada por derecho de conquista”. L’aversió d’Infante a la conquesta castellana partia d’aquesta premisa: l’etapa d’Al-Andalus fou de llibertat i esplendor cultural i la conquesta cristiana fou intolerable i un dels orígens del latifundi. Referint-se als moriscos expulsats pels Reis Catòlics manifestava: “Más de un millón de hermanos nuestros fueron desterrados hace cuatro siglos”.

Blas Infante, universalista, morisc i andalús, fou el primer que enuncià a Andalusia com un Poble-Pàtria. Seva fou la síntesi andalusista a la recerca de solucions andaluses per a problemes andalusos (d’aquí que la Junta de Andalucía el reconegués el 1983 com a “Padre de la Patria Andaluza”). Infante creia en un Estat Federal Andalús de la Confederació Ibèrica dels Estats Units d’Ibèria. “¡Sí, nosotros aspiramos y seguiremos aspirando a un Estado Libre en Andalucía!”. En el seu discurs hi havia evidents missatges separatistes.

Acabada la Dictadura, el 1930, installà una notaria a Coria del Río, on es dedicà a aprofundir en les arrels culturals andaluses. Amb la proclamació de la República tornà a la política activa i el 1933 va triar com a himne d’Andalusia un cant de to anarquista. Aquests anys s’havia relacionat amb el galleguisme i el catalanisme. Estanislau Naranjo Infante, nét seu, recorda els vincles entre el seu avi i el govern de la Generalitat empresonat a Andalusia: “(...). Muchas veces se preocupó por las condicions de vida de Companys y los suyos en la cárcel y esto fortaleció su amistad”.

Detingut Companys i el seu govern pels fets del 6 d’octubre de 1934, el president català fou jutjat a Madrid i condemnat a una pena de trenta anys que complí al costat dels seus consellers al penal d’El Puerto de Santa Maria (Càdis), fins al febrer de 1936 en què la victòria del Front Popular els va amnistiar. En la primera carta que Infante escrigué a Companys i a la resta del Govern: “La llegada de ustedes a Andalucía nos tiene impresionados profundamente. (...) entre otros males este de que haya venido a abrirse en Andalucía una cárcel en vez de un palacio para alojar a nuestros hermanos del generoso país Catalán (...)”.

En una segona carta escriu: “(...). Hablamos mucho de ustedes. Sufriran mucho en esta cárcel. Sufrimiento trascendente para la fecundidad catalana. (...). Acaso la alegría de todas las españas ha de ser coincidente con la resurrección de Granada, es decir, de Andalucía. Los príncipes cristianos castellanos no constituyeron más que la vanguardia de la Europa salvaje (...). Allá va la fe nuestra a fundirse fraternalmente con la de ustedes por la libertad verdadera de España”. Dies després de cursar aquesta carta, expedicions de Càdis i de Sevilla els foren a visitar. Els portaren llibres i menjar. Blas Infante deixà escrit: “Tuvimos la alegría de distraerles un poco a través de las rejas (...) y de explicarles las particularidades de la inspiración andalucista”.

Amb la victòria del Front Popular el moviment polític andalusista s’intensificà i el 5 de juliol Infante fou nomenat president d’honor de la futura Junta Regional que havia de posar en marxa l’Estatut d’Autonomia. Però el 2 d’agost, dues setmanes d’ençà la insurrecció militar contra la República, fou detingut per falangistes i afusellat la matinada de l’11 d’agost als afores de Sevilla sense judici ni sentència tot cridant “¡Viva Andalucía Libre!”. Quatre anys després de la seva mort, el TRP el condemnà a mort “porqué formó parte de una candidatura de tendencia revolucionaria en las elecciones de 1931 y se significó como propagandista de un partido andalucista”.

28 de febrer de 2006, Dia d’Andalusia.

Genovés, A. i N.: Blas Infante: viaje por un sueño. FBI. Sevilla, 2005.
Iniesta, E.: Blas Infante: una historia de leyenda. CEHA. Granada, 1999.
Lacomba, J.A.: Blas Infante: la forja de un ideal andaluz. FBI. Sevilla, 1983.
Ortiz, J.L.: Blas Infante: vida y muerte de un hombre andaluz. FN. Sevilla, 1979.
Ruiz, M.: El andalucismo militante. CSIC. Jerez de la Frontera, 1978.

(L'Escalenc-2006)

REBOTIGA DEL SCALA

REBOTIGA DEL SCALA