Els anys trenta van significar per a l’Estat espanyol un període crucial de la seva història contemporània. La proclamació d'un règim democràtic després de set anys de dictadura i decennis de corrupció en la vida política va obrir una nova etapa. Les victòries electorals de les opcions polítiques republicanes van fer aflorar els greus desequilibris socials, regionals i ideològics i van aportar tímides reformes que van ser rebatudes per les classes dominants amb un aixecament en armes el juliol de 1936. Aquesta és la crònica d’aquells primers set dies en què l’Escala i tot l’Estat van veure estroncada la seva rutina quotidiana i van viure a ferro i foc.
Els protagonistes dels primers dies de guerra a l’Escala: Jaume Sastre, Josep Adroher, Aurora Bertrana, Juli Molinas, Lluís Puig, Miquel Costa, Josep Figueras; Tonet Puig, Emili Gandia, Francesc Rauret, Pere Artigas, Miquel Batalla, Francesc Callol Maurici, Lluís Pujol Muchu; Pere Bosch Gimpera, Rafel Torres, Joan Lassús, Josep Batalla, Josep Paradís Gambo, Joan Sastre Pebres, Virgili Brugnoli de les cabres; mn. Carles Costa, Joan Fornés Esparralló, Domènec Espasa, Josep Guanter, Jesús M. Isern, Sidon Pascual i Martí Rouret.
El dia 17 de juliol de 1936 era un de tants divendres d’estiu a l’Escala republicana. Una calor xafogosa s'escampava arreu i ja havien arribat els primers estiuejants. Residents i forasters van tenir ocasió de llegir aquell dia a casa o en tavernes i cafès de la vila les notícies de la premsa gironina. El republicà L’Autonomista ocupava la portada amb l’article “La evasión de capitales en 1920 y la evasión en 1936” i amb la crònica “Esportives” que versava sobre els esports; el conservador Diari de Girona publicava l’editorial “En protestem” fent referència a unes pintades aparegudes en façanes de Girona i l’article “La República alegre” en clau d’ironia.
Els diaris de Barcelona anunciaven per a l’endemà el III Congrés d’Esquerra Republicana i es comentava el desembarcament d'un equip d’atletes americans que havia de participar en l'Olimpíada Popular que s’havia de celebrar el diumenge 19. Des de Madrid, però, arribava una notícia inquietant: el dia abans s’havia desarticulat un moviment subversiu falangista que s’havia de propagar arreu del territori espanyol. Tanmateix, aquell dia 17, la conspiració que els militars, liderats des de Navarra pel general Mola (a) El Director, estaven preparant des del triomf del Front Popular a les eleccions de febrer iniciava la seva singladura per terres d'Àfrica.
Una part de l'exèrcit espanyol destinat al Marroc es rebel·lava contra l’encara feble democràcia republicana. Eren les cinc de la tarda del dia 17 quan les tropes del Terç de la Legió i els Regulars de la guarnició de Melilla, amb el suport de falangistes, carlistes i monàrquics, ocupaven aquella plaça; el general Yagüe a Ceuta i el coronel Sáenz de Buruaga a Tetuan feien el mateix. Al matí, les tropes del comandant figuerenc Rios Capapé, destacat a Torres d’Adealà (Rif), havien ocupat l’estació telegràfica i telefònica de Villa Sanjurjo. Aquella nit el president Companys convocà una reunió amb representats de partits i sindicats del Front d'Esquerres per informar-los de la situació.
“Pel mes de juliol de 1936, jo restava a Barcelona durant la setmana i el dissabte anava a Empúries, on continuaven les excavacions. L’ambient era ja molt tens i se sospitava l’aixecament dels militars. El govern de la Generalitat en tenia notícia (...) El divendres 17 de juliol, al vespre, vaig sortir a fer un tomb –la meva família era a Empúries– quan em comunicaren que els militars s’havien sublevat al Marroc”. Qui això explica és Pere Bosch Gimpera, llavors director de les excavacions, a les seves Memòries (1980).
El general Franco, assabentat la matinada del dia 18 de l‘èxit de l’operació, assistia a l’enterrament del comandant militar de Gran Canària general Balmes i després emprenia l’històric vol amb el Dragon Rapide (finançat per Joan March), que el dia 19 el deixaria a Tetuan. La historiografia franquista descriu la mort de Balmes com un accident, però podia haver estat assassinat per fidel a la República. Franco s’autonomenaria comandant en cap de l'Exèrcit d'Àfrica un cop empresonat el titular del lloc general Gómez Morato. Els generals Mola, Saliquet, Queipo de Llano… foren proclamats caps de les seves respectives regions militars després de fer afusellar els titulars de la plaça; a aquests els seguiren altres capitans generals i alts comandaments passats per les armes.
Una mostra dels productes publicitats que escalencs i estiuejants van poden veure aquells dies a la premsa escrita (Empordà Federal, L’Autonomista, Diari de Girona i La Vanguardia) a llars particulars i cafès i tavernes de l’Escala. (Fotomuntatge: arxiu de l’autor).
El dissabte 18 va ser l’últim dia dels curs 1935-1936 i les escoles escalenques van acomiadar els alumnes amb tota normalitat. Llavors hi havia dos centres escolars públics i dos de privats. El públic masculí al carrer Progrés (actual carrer Avemaria) amb els mestres Lluís Alsina Pujol, Joan Adroher Serra (Orientació Marítima) i Ferran Resa Berché; el públic femení al carrer Bonaire (on acabada la guerra hi hauria el taller de Joaquim Palau) amb les mestres Maria Trill Riera, Magda Dalmau Mercader i Paquita Bassa Girona. L’escola mixta de Carme Teixidor al carrer Cargol i la femenina de ca les Monges al carrer de la Torre eren les privades. Aquell dia, precisament, va tenir lloc un claustre al col·legi de l’Ave Maria que es desenvolupà sense cap incidència especial.
El grup escolar del Pedró, aquell curs, encara no s’havia pogut estrenar bàsicament per falta de mobiliari. Per això van aprofitar les seves instal·lacions per ubicar-hi la primera quinzena de juliol una exposició dels treballs manuals realitzats durant el curs al col·legi del carrer Progrés i especialment a la seva aula d’Orientació Marítima. Tanmateix, els nous col·legis serien inaugurats, malgrat el cop d’Estat, el 27 de juliol d’aquell estiu.
Aquells dies de juliol es publicitaven a la premsa anuncis com aquests: frigorífics de les marques Norge i Gibson; consultori medicoquirúrgic dels doctors Eliseu i Joaquim Jubert i consultori de patologia digestiva del Dr. F. Font Miralles; les màquines d’escriure Underwood i Mercedes Electra; el vestit de bany Mor-Platja (“que subjectant-se a les normes cristianes no desdiu de la moda actual”); el Resolutivo Regium contra el mal de pedra i de fetge, el Segell Yer contra el mal de cap i la grip i el Salutiol contra els trastorns digestius; excursions a la Olimpíada de Berlín, capital del III Reich d’Adolf Hitler, des de 500 fins a 1.200 pessetes; xampany Markel de Vilajuïga; l’auto DKW 7 hp des de 6.800 pessetes; receptors de ràdio Phillips, Punto Azul i Castilla.
L’Estat espanyol, aquell juliol, encara patia, arran del crac financer de 1929, les conseqüències de la Gran Depressió, una mala època per fer-se càrrec del poder i per a la subsistència de les famílies. Les bones intencions de la República van coincidir amb la crua realitat de l’economia sumida en una profunda recessió, de la qual Occident no es recuperaria fins després de la II Guerra Mundial. L’Escala, llavors, vivia de la pesca i en menor mesura del camp i dels cinc obradors de salaó i els cinc de gènere de punt; però quan la pesca escassejava tocava passar gana i desesperança.
Els escalencs, explica l’emporità Pere Coll Puig (1917), van poder escoltar, a la 1 del migdia del dissabte 18, com els aparells de ràdio parlaven de "conato de problema" a Melilla i Canàries. Llavors, a l’Escala, només cafès i tavernes i algun particular disposaven d’aparells de ràdio; les emissores sintonitzades eren Ràdio Girona, Ràdio Barcelona, Ràdio Associació i algunes madrilenyes. A aquella hora, l’escalenc Martí Rouret Callol (1902-1968), llavors secretari d’ERC, es disposava a intervenir al tercer congrés del partit mentre les notícies provinents del Marroc i Andalusia planaven sobre el Palau de Congressos de Montjuïc.
Els escalencs van poder escoltar aquell dissabte 18 la marxa dels esdeveniments al nord d'Àfrica a través d'aparells de ràdio com aquest model Philco 66B de 1934 . Llavors, a l’Escala, només cafès i tavernes i algun particular disposaven de ràdio.
Bosch Gimpera: “El dissabte 18 al matí vaig marxar en cotxe, sol, a Empúries. Em vaig deturar a Girona per visitar Nicolau d’Olwer, que era en una clínica a causa d’un greu accident d’automòbil; allí també es coneixien els fets del Marroc”. “El meu avi Miquel Torres Brugués (1883-1965) i el meu pare Miquel Costa Saló (1901-1944), la tarda del dissabte, estaven pavimentant amb altra gent el carrer del Port quan van tenir ocasió d’escoltar a través de la ràdio de can Maurici o can Gelada la notícia de la sublevació militar. Miquel Costa havia conegut el general Franco en temps de la Guerra del Rif (1919-1926) quan feia el servei militar al regiment Alcántara de cavalleria”, recorda Carme Torres. Miquel Costa moriria el 1944 al camp nazi de Zement.
La premsa figuerenca d’aquell dia va fer com si res. Mentre Empordà Federal, setmanari d’UFNR, obria l’edició amb el titular ‘Margarida Font Coll’ dient: “L’ardida Presidenta del nostre Grup Femení ens deixa! Exigències dels seus estudis (…)”, el portaveu de l’estament catòlic La Veu de l'Empordà dedicava la portada a l’esquela de Na Carme Pla Batlle per recordar el primer aniversari de la seva defunció i publicava a la pàgina 3 el capítol XII de “La Reacció davant l'Economia Liberal”. El suplement de La Vanguardia publicava una pàgina dedicada a Empúries, fruit de la visita que va oferir Bosch Gimpera a la premsa de Barcelona el 7 de juliol.
El rotatiu gironí L’Autonomista publicava en la seva edició de tarda del dia 18 el titular “Sublevació d’una part de l’exèrcit del Marroc” acompanyat d’aquests subtítols: “El Govern domina la situació”, “Una enèrgica nota del Ministeri de la Governació” i “Detenció d’uns generals, caps i oficials”. També publicava aquell dia en portada “Panorama internacional. Els estats secundaris en perill”, que comentava el perill imminent que el nazisme intenti aconseguir la Mitteleuropa o Gran Alemanya annexionant les terres de parla germànica i descartava que Mussolini “volgués parar els peus a l’Alemanya supermilitaritzada i només la Unió Soviètica gegant és capaç d’aixafar Germània (…)”.
El Diari de Girona reproduïa en forma de ‘Darreres Informacions’ una nota procedent de Madrid amb aquest titular: “Llevat de la insurrecció del Marroc, la tranquil·litat és absoluta”; i afegia: “A primera hora del matí, el Govern ha fet pública una nota que ha estat radiada per totes les emissores de ràdio, dornant compte que una part de l’exèrcit espanyol del Marroc ha promogut un movimient sediciós contra la república (…)”. L’Autonomista incloïa dins la secció ‘Esportives’ amb el títol ‘L’amater del Girona F.C. a L’Escala’: “A les tres de la tarda, amb un autoòmnibus de la plaça de la Independència, demà sortiran els jugadors de l’amateur del Girona F. C. Per a jugar un partit amistós a L’Escala contra el Centre d’Esports d’aquella població (…)”.
Miquel Quintana Batalla (1917-1938), seminarista escalenc membre del Terç de Requetès de la M. D. de Montserrat mort el 31 de juliol de 1938 a Vilalba dels Arcs (Front de l’Ebre) a l’edat de 21 anys, explica al seu dietari Altres apunts de vacances (juliol 1936) els primers dies de la Guerra Civil a la seva població. Diu que el dia 18: “(…) La Platja estava plena de gent. El sindicat convoca reunió i no es va a la pesca. Diuen que Falange fa feina. La Casa de la Vila està plena de gent. A la Rectoria tenen por (…)”. A la nostra població també l’església i la rectoria (llavors al carrer Enric Serra), essent rector el respectat Carles Costa Albert (1870-1944), eren centre de trobada dels sectors ultraconservadors locals afins a les tesis conspiracionistes.
Els protagonistes dels primers dies de guerra a l’Escala: Jaume Sastre, Josep Adroher, Aurora Bertrana, Juli Molinas, Lluís Puig, Miquel Costa, Josep Figueras; Tonet Puig, Emili Gandia, Francesc Rauret, Pere Artigas, Miquel Batalla, Francesc Callol Maurici, Lluís Pujol Muchu; Pere Bosch Gimpera, Rafel Torres, Joan Lassús, Josep Batalla, Josep Paradís Gambo, Joan Sastre Pebres, Virgili Brugnoli de les cabres; mn. Carles Costa, Joan Fornés Esparralló, Domènec Espasa, Josep Guanter, Jesús M. Isern, Sidon Pascual i Martí Rouret.El dia 17 de juliol de 1936 era un de tants divendres d’estiu a l’Escala republicana. Una calor xafogosa s'escampava arreu i ja havien arribat els primers estiuejants. Residents i forasters van tenir ocasió de llegir aquell dia a casa o en tavernes i cafès de la vila les notícies de la premsa gironina. El republicà L’Autonomista ocupava la portada amb l’article “La evasión de capitales en 1920 y la evasión en 1936” i amb la crònica “Esportives” que versava sobre els esports; el conservador Diari de Girona publicava l’editorial “En protestem” fent referència a unes pintades aparegudes en façanes de Girona i l’article “La República alegre” en clau d’ironia.
Els diaris de Barcelona anunciaven per a l’endemà el III Congrés d’Esquerra Republicana i es comentava el desembarcament d'un equip d’atletes americans que havia de participar en l'Olimpíada Popular que s’havia de celebrar el diumenge 19. Des de Madrid, però, arribava una notícia inquietant: el dia abans s’havia desarticulat un moviment subversiu falangista que s’havia de propagar arreu del territori espanyol. Tanmateix, aquell dia 17, la conspiració que els militars, liderats des de Navarra pel general Mola (a) El Director, estaven preparant des del triomf del Front Popular a les eleccions de febrer iniciava la seva singladura per terres d'Àfrica.
Una part de l'exèrcit espanyol destinat al Marroc es rebel·lava contra l’encara feble democràcia republicana. Eren les cinc de la tarda del dia 17 quan les tropes del Terç de la Legió i els Regulars de la guarnició de Melilla, amb el suport de falangistes, carlistes i monàrquics, ocupaven aquella plaça; el general Yagüe a Ceuta i el coronel Sáenz de Buruaga a Tetuan feien el mateix. Al matí, les tropes del comandant figuerenc Rios Capapé, destacat a Torres d’Adealà (Rif), havien ocupat l’estació telegràfica i telefònica de Villa Sanjurjo. Aquella nit el president Companys convocà una reunió amb representats de partits i sindicats del Front d'Esquerres per informar-los de la situació.
“Pel mes de juliol de 1936, jo restava a Barcelona durant la setmana i el dissabte anava a Empúries, on continuaven les excavacions. L’ambient era ja molt tens i se sospitava l’aixecament dels militars. El govern de la Generalitat en tenia notícia (...) El divendres 17 de juliol, al vespre, vaig sortir a fer un tomb –la meva família era a Empúries– quan em comunicaren que els militars s’havien sublevat al Marroc”. Qui això explica és Pere Bosch Gimpera, llavors director de les excavacions, a les seves Memòries (1980).
El general Franco, assabentat la matinada del dia 18 de l‘èxit de l’operació, assistia a l’enterrament del comandant militar de Gran Canària general Balmes i després emprenia l’històric vol amb el Dragon Rapide (finançat per Joan March), que el dia 19 el deixaria a Tetuan. La historiografia franquista descriu la mort de Balmes com un accident, però podia haver estat assassinat per fidel a la República. Franco s’autonomenaria comandant en cap de l'Exèrcit d'Àfrica un cop empresonat el titular del lloc general Gómez Morato. Els generals Mola, Saliquet, Queipo de Llano… foren proclamats caps de les seves respectives regions militars després de fer afusellar els titulars de la plaça; a aquests els seguiren altres capitans generals i alts comandaments passats per les armes.
Una mostra dels productes publicitats que escalencs i estiuejants van poden veure aquells dies a la premsa escrita (Empordà Federal, L’Autonomista, Diari de Girona i La Vanguardia) a llars particulars i cafès i tavernes de l’Escala. (Fotomuntatge: arxiu de l’autor).El dissabte 18 va ser l’últim dia dels curs 1935-1936 i les escoles escalenques van acomiadar els alumnes amb tota normalitat. Llavors hi havia dos centres escolars públics i dos de privats. El públic masculí al carrer Progrés (actual carrer Avemaria) amb els mestres Lluís Alsina Pujol, Joan Adroher Serra (Orientació Marítima) i Ferran Resa Berché; el públic femení al carrer Bonaire (on acabada la guerra hi hauria el taller de Joaquim Palau) amb les mestres Maria Trill Riera, Magda Dalmau Mercader i Paquita Bassa Girona. L’escola mixta de Carme Teixidor al carrer Cargol i la femenina de ca les Monges al carrer de la Torre eren les privades. Aquell dia, precisament, va tenir lloc un claustre al col·legi de l’Ave Maria que es desenvolupà sense cap incidència especial.
El grup escolar del Pedró, aquell curs, encara no s’havia pogut estrenar bàsicament per falta de mobiliari. Per això van aprofitar les seves instal·lacions per ubicar-hi la primera quinzena de juliol una exposició dels treballs manuals realitzats durant el curs al col·legi del carrer Progrés i especialment a la seva aula d’Orientació Marítima. Tanmateix, els nous col·legis serien inaugurats, malgrat el cop d’Estat, el 27 de juliol d’aquell estiu.
Aquells dies de juliol es publicitaven a la premsa anuncis com aquests: frigorífics de les marques Norge i Gibson; consultori medicoquirúrgic dels doctors Eliseu i Joaquim Jubert i consultori de patologia digestiva del Dr. F. Font Miralles; les màquines d’escriure Underwood i Mercedes Electra; el vestit de bany Mor-Platja (“que subjectant-se a les normes cristianes no desdiu de la moda actual”); el Resolutivo Regium contra el mal de pedra i de fetge, el Segell Yer contra el mal de cap i la grip i el Salutiol contra els trastorns digestius; excursions a la Olimpíada de Berlín, capital del III Reich d’Adolf Hitler, des de 500 fins a 1.200 pessetes; xampany Markel de Vilajuïga; l’auto DKW 7 hp des de 6.800 pessetes; receptors de ràdio Phillips, Punto Azul i Castilla.
L’Estat espanyol, aquell juliol, encara patia, arran del crac financer de 1929, les conseqüències de la Gran Depressió, una mala època per fer-se càrrec del poder i per a la subsistència de les famílies. Les bones intencions de la República van coincidir amb la crua realitat de l’economia sumida en una profunda recessió, de la qual Occident no es recuperaria fins després de la II Guerra Mundial. L’Escala, llavors, vivia de la pesca i en menor mesura del camp i dels cinc obradors de salaó i els cinc de gènere de punt; però quan la pesca escassejava tocava passar gana i desesperança.
Els escalencs, explica l’emporità Pere Coll Puig (1917), van poder escoltar, a la 1 del migdia del dissabte 18, com els aparells de ràdio parlaven de "conato de problema" a Melilla i Canàries. Llavors, a l’Escala, només cafès i tavernes i algun particular disposaven d’aparells de ràdio; les emissores sintonitzades eren Ràdio Girona, Ràdio Barcelona, Ràdio Associació i algunes madrilenyes. A aquella hora, l’escalenc Martí Rouret Callol (1902-1968), llavors secretari d’ERC, es disposava a intervenir al tercer congrés del partit mentre les notícies provinents del Marroc i Andalusia planaven sobre el Palau de Congressos de Montjuïc.
Els escalencs van poder escoltar aquell dissabte 18 la marxa dels esdeveniments al nord d'Àfrica a través d'aparells de ràdio com aquest model Philco 66B de 1934 . Llavors, a l’Escala, només cafès i tavernes i algun particular disposaven de ràdio.Bosch Gimpera: “El dissabte 18 al matí vaig marxar en cotxe, sol, a Empúries. Em vaig deturar a Girona per visitar Nicolau d’Olwer, que era en una clínica a causa d’un greu accident d’automòbil; allí també es coneixien els fets del Marroc”. “El meu avi Miquel Torres Brugués (1883-1965) i el meu pare Miquel Costa Saló (1901-1944), la tarda del dissabte, estaven pavimentant amb altra gent el carrer del Port quan van tenir ocasió d’escoltar a través de la ràdio de can Maurici o can Gelada la notícia de la sublevació militar. Miquel Costa havia conegut el general Franco en temps de la Guerra del Rif (1919-1926) quan feia el servei militar al regiment Alcántara de cavalleria”, recorda Carme Torres. Miquel Costa moriria el 1944 al camp nazi de Zement.
La premsa figuerenca d’aquell dia va fer com si res. Mentre Empordà Federal, setmanari d’UFNR, obria l’edició amb el titular ‘Margarida Font Coll’ dient: “L’ardida Presidenta del nostre Grup Femení ens deixa! Exigències dels seus estudis (…)”, el portaveu de l’estament catòlic La Veu de l'Empordà dedicava la portada a l’esquela de Na Carme Pla Batlle per recordar el primer aniversari de la seva defunció i publicava a la pàgina 3 el capítol XII de “La Reacció davant l'Economia Liberal”. El suplement de La Vanguardia publicava una pàgina dedicada a Empúries, fruit de la visita que va oferir Bosch Gimpera a la premsa de Barcelona el 7 de juliol.
El rotatiu gironí L’Autonomista publicava en la seva edició de tarda del dia 18 el titular “Sublevació d’una part de l’exèrcit del Marroc” acompanyat d’aquests subtítols: “El Govern domina la situació”, “Una enèrgica nota del Ministeri de la Governació” i “Detenció d’uns generals, caps i oficials”. També publicava aquell dia en portada “Panorama internacional. Els estats secundaris en perill”, que comentava el perill imminent que el nazisme intenti aconseguir la Mitteleuropa o Gran Alemanya annexionant les terres de parla germànica i descartava que Mussolini “volgués parar els peus a l’Alemanya supermilitaritzada i només la Unió Soviètica gegant és capaç d’aixafar Germània (…)”.
El Diari de Girona reproduïa en forma de ‘Darreres Informacions’ una nota procedent de Madrid amb aquest titular: “Llevat de la insurrecció del Marroc, la tranquil·litat és absoluta”; i afegia: “A primera hora del matí, el Govern ha fet pública una nota que ha estat radiada per totes les emissores de ràdio, dornant compte que una part de l’exèrcit espanyol del Marroc ha promogut un movimient sediciós contra la república (…)”. L’Autonomista incloïa dins la secció ‘Esportives’ amb el títol ‘L’amater del Girona F.C. a L’Escala’: “A les tres de la tarda, amb un autoòmnibus de la plaça de la Independència, demà sortiran els jugadors de l’amateur del Girona F. C. Per a jugar un partit amistós a L’Escala contra el Centre d’Esports d’aquella població (…)”.
Miquel Quintana Batalla (1917-1938), seminarista escalenc membre del Terç de Requetès de la M. D. de Montserrat mort el 31 de juliol de 1938 a Vilalba dels Arcs (Front de l’Ebre) a l’edat de 21 anys, explica al seu dietari Altres apunts de vacances (juliol 1936) els primers dies de la Guerra Civil a la seva població. Diu que el dia 18: “(…) La Platja estava plena de gent. El sindicat convoca reunió i no es va a la pesca. Diuen que Falange fa feina. La Casa de la Vila està plena de gent. A la Rectoria tenen por (…)”. A la nostra població també l’església i la rectoria (llavors al carrer Enric Serra), essent rector el respectat Carles Costa Albert (1870-1944), eren centre de trobada dels sectors ultraconservadors locals afins a les tesis conspiracionistes.
(L'Escalenc-2009)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada