• El meteorit de 1704

No feia massa que els escalencs s’havien aixecat de taula després d’haver celebrat el dinar del Nadal de 1704 en un dia fred però diàfan que ja començava a declinar. Els pescadors del Port de l’Escala que amb els llaguts es disposaven a sortir a la pesca de sardinals i a la pesca a l’encesa i els que preparaven l’ormeig per anar hores després al gànguil, al bou i a les partesanes –batudes– es devien adonar astorats a les cinc de la tarda que provinent del nord-est mediterrà una bola de foc travessava a tota velocitat el cel escalenc i desapareixia Montgrí enllà.

 El pas del meteorit presenciat des de l’Escala va provocar arreu una reacció de pànic de caràcter providencialista i hiperreligiós propi de l’època. A la imatge, la ruta estimada que va seguir el meteorit. (Il·lustració: arxiu de l’autor).

Aquest meteorit es va poder observar des de l’Empordà fins al Vallès Occidental. La seva trajectòria, segons constància documental, fou seguida aproximadament a les cinc de la tarda (TU) des de les ciutats provençals de Marsella i Montpeller i sis localitats catalanes: el Collell, Verges, Pruit, Santa Susanna, Matadepera i Barcelonal. El geòleg Enric Aragonès discrepa i apunta que el bòlid podia venir del sud i en conseqüència no hauria passat per l’Empordà. S’han inventariat 28 documents que situen el bolid el dia de Nadal de 1704, tot i que hi ha dos documents que assenyalen el 1705 (el dia de Nadal era tingut, eclesiàsticament, com el primer del següent any).

Joan Ferrer, notari de Verges, fou un dels que va deixar “per memòria” un testimoniatge escrit. Va escriure en llatí la següent anotació al seu llibre de protocols: “En el nom de la Santíssima Trinitat: Pare, Fill i Esperit Sant. Per futura memòria del fet, sàpiguen els qui aquest escrit llegeixin, que el di-jous dia vint-i-cinc de desembre de 1704, festivitat del Nadal de Nostre Senyor Jesucrist, entre les cinc i les sis de la tarda, gaudint de cel serè i vent encalmat, vam presenci-ar com des de la part de migdia va caure un senyal de foc roent vers la part de ponent, talment com si fóra un llamp molt brillant i, terroritzats, el vam veure precipitar-se al terra”.

“Seguidament, no hauria passat ni mig quart d’hora, vam sentir un gran terratrèmol cap a la part de Girona, lloc on aparentment havia caigut l’esmentat senyal, com si llavors hi hagués esclatat la guerra i s’hi estigués lliurant una gran batalla. De tot això n’inferim el pronòstic de quina pot ser la nostra sort. Plàguia a Déu que sigui bona. Amén. I qui ho presencià, en dóna testimoni i de mà pròpia ho escrigué a la vila de Verges l’any, mes i dia damunt indicats. En testimoni de veritat”.

Miquel Batlle, hereu de can Torres de Matadepera, explica que es va sentir una fressa com un “tir de artilleria y (després) de aquex un altra y altra (…) y aixo dura dit suroy dal al cel lo espay de un quart de hora. (…) caygueran unas pedras negras del cel que passaven tres lliuras y altres dues i mitge (…)”. Els fragments en realitat pasaven entre 1.000 i 1.200 grams. I Miquel Batlle acaba amb “(…) que no·l veyé ningunan persona cristiana que no tingues por i gran susto de Deu Nostre senyor”.

Francesc Gelat, pagès de Santa Susanna, va escriure el 1706 al seu dietari: “(…) totom judica que Deu nos enviava aquell señal per los treballs i guerra que esta passant”. Algun any després, mossèn Patllari Ombravella, capellà major del Collell, s’expressava en aquesta mateixa línia. L’historiador Narcis Feliu de la Penya va inserir …als seus Anales de Cataluña (1709) una breu però completa descripció del globus de foc: “Aparecio dia de Navidad a las 5 horas de la tarde, sobre Barcelona (…). Empezó a inflamarse entre Oriente y Medio dia (…) y acabo entre el Septentrion y Occidente (…) como vn Globo de fuego que caia sobre la Tierra (…) oyendose despues vn trueno muy irregular (…). Cayeron en algunas partes como en Terrassa, vnas piedras grandes de color negro, y dentro de color ceniziento”.

Josep Bolló, en la seva Miscel·lània Científica (1717), va dir que era un presagi “de les misèries i calamitats que ha patit i pateix el Regne d’Espanya i més en particular el Principat de Catalunya”. Francesc de Castellví, cronista de la guerra de Successió, parteix de Feliu de la Penya i ho descriu a les seves Narraciones Históricas (1735): “(…) cuyo estruendo duró un largo rato, como un contínuo disparo de artilleria y fusileria”.

Vist des de la perspectiva del s. XVIII és raonable que tots els testimonis que en van donar fe s’ho prenguessin com un mal presagi en una societat precientífica. Per a molts era un senyal diví; Déu avisava que havia de venir un seguit de calamitats. Va ser una reacció de pànic i de temor de caràcter providencialistes i hiperreligioses propi de l’època. --El 1704, de fet, es vivia un clima prebèl·lic que desembocaria en la Guerra de Successió; al Principat la guerra oberta s’iniciaria a partir del maig de 1705.

El testimoniatge del notari de Verges és geogràficament el més pròxim a l’Escala. Això no descarta, però, que puguin aparèixer amb el temps altres documents a la nostra contrada, que fins ara no han vist la llum perquè reposen en mans particulars o dormen plàcidament en arxius, que ajudin a esbrinar amb més coneixement l’itinerari d’aquest “globus de foc”.

ARAGONÈS, E.: “El meteorit de Terrassa (25 de desembre de 1704)”, Terme, 23 (2008)
ARAGONÈS, E.: MARTIN ESCORZA, C., I ORDAZ, J.: “Bolidos observados y meteoritos caidos en la Península Ibérica durante el siglo XVIII”, Cuadernos de Estudios del Siglo XVIII, 16 (2006)
CREXELL, J.: “Ovni en el cel de Barcelona el 1704”, Papers d’Ovnis, 3 (1994) (www.documentant.net/1704.htm).
LLORCA, J.: Pedres que cauen del cel. L’impacte dels meteorits en la història de la ciència (2003)
LLORCA, J. i VEGA, S.: “El meteorit que va precedir la Guerra de Successio. Foc sobre Terrassa”. Sàpiens, 17 (2004)
VEGA, S.: “Un mal presagi. El senyal de foc de 1704”, País Petit, 1 (2004)

(L'Escalenc/setembre-octubre 2012)