L'anarquista escalenc Tonet Puig en una de les poques fotografies conservades.
Antoni Puig 'Tonet', l'escalenc gran teòric de l'anarquisme, hagué d'iniciar el 1939 el seu segon exili; mai més tornaria. Es veié forçat, com tants, a deixar enrere amb molta recança l'Escala i totes les seves pertinences. El camp d'Argelers, a la Catalunya del Nord, en va ser la primera etapa. Els cinemes, les masies, les escoles... foren requerides urgentment per tal d’allotjar els refugiats; després, els camps de concentració. En un primer exili, el 1909, arran de la Setmana Tràgica, s'hi havia refugiat acollit pels anarquistes francesos.
El camp d’Argelers era, en paraules del poeta Agustí Bartra (1908-1982), “La ciutat de la derrota”. Antoni Puig era un dels 43.000 refugiats d'aquest camp instal·lalt a la platja. Formava un rectangle de 550 per 226 metres i “tenia el mar de porta, el cel per sostre i la sorra de sòl”. Bartra, durant la seva estada a aquest camp, va escriure la novel.la introspectiva “Crist dels 200.000 braços”, de la qual un dels quatre personatges principals s'anomena Puig. Bartra havia conegut Tonet Puig a Barcelona i l'havia retrobat a Argelers.
El poeta fa dir a Puig a la novel·la: “Vaig nèixer i viure la meva infància en un poble de vent” i el descriu així: “Front més aviat baix i solcat per una gran arruga entre dues protuberàncies, nas de punta aplanada...”. Agustí Bartra va passar sis mesos en camps de concentració, repartits entre el d’Argelers i un dels tres d’Agde, el conegut popularment com el ‘Camp dels Catalans’. Segons diu Anna Murià a “L’obra de Bartra”: ““Xabola”, primera part de “Crist dels 200.000 braços”, s’erigeix com a símbol de l’amistat entre els quatre protagonistes: Tarrés, Roldós, Puig i Vives”. Pere Vives Clavé, que inspirà el personatge central de la novel.la, fou assassinat a Mauthausen l’octubre de 1941 amb una injecció de benzina al cor; tenia 31 anys.
Arran d'haver protagonitzat al camp d'Argelers en companyia d'altres interns un conflicte reivindicatiu, Puig va ser deportat l'any 1940 a Gurs, població de l'històric Bearn, situat al departament de Pyrénées-Atlantiques i a la regió d’Aquitània. Havia de tastar aquest camp; construït per espanyols, era el camp més gran de França amb capacitat de fins 18.500 interns: feia 1,7 quilòmetres de llarg i per 0’8 quilòmetres d’ample. Era d’extrema vigilància. Era el camp de l’aviació republicana i dels gudaris vascos. Tenia una barracaca per als “indesitjables” i una altra per als evadits d’Espanya. Albergà uns 23.000 republicans, 7.000 brigadistes, 120 francesos de la Résistance, 31.000 jueus i 63 gitanos molts d'ells camí d'Auschwitz: unes 61.000 persones. El cementiri, restaurat el 1962 pels israelites, conté 1.072 tombes.
Tonet va estar internat al camp de Gurs prop d'un anys i mig després d'haver estat expulsat del camp d'Argelers per unes actuacions reivindicatives en companyia d'altres.
“Puig i el seu germà Perico van deixar Gurs el 1941 formant part d’un contingent que s’oferí per anar a treballar a les mines de plom de la rodalia de Soulom i Pierrefitte-Nestalas que llavors explotava la companyia espanyola Peñarroya; els germans Puig s’establiren a Soulom”. Això m'ho explicava l'extremadament calorós estiu de 2003 Andrea Nava, exiliada navarresa de 78 anys vidua del fill de Sant Feliu de Guixols Arcadi Jordà i domiciliada a Pierrefitte. D’afiliació comunista, després de passar per algun camp d’internament primer va viure amb el seu home a Soulom i després a Pierrefitte; fou a Soulom que va tenir als Puig de veïns. Pierrefitte-Nestalas i Soulom són dues poblacions veïnes del departament d’Hautes-Pyrénées situades al sud de Lurdes.
Andrea Nava també tenia com a immediats veïns la família Zárate-Olivares (la parella, dues filles i la sogra). Ell, anarquista barceloní i pintor de quadres, havia estat abans exiliat uns mesos a Andorra. “Els Puig vivien en una caseta de propietat municipal i els Zárate en una casa més gran, tots darrera l’església i prop de l’Ajuntament. Els Puig feien els àpats a cals Zárate on Tonet era molt ben considerat. Aquest quasi sempre vestia amb una camisa blanca impecable. En Tonet tenia amb en Perico una persona molt servicial. Era un anarquista radical i un caràcter peculiar però es mostrava respectuós amb els d’ideologia diferent. Perico treballaba a la mina però també feinajava al menjador dels miners”, m'explicà Andrea Nava.
Tonet aviat deixà la mina al.legant que la seva professió era la de barber i va llogar a la veïna Pierrefitte una borda (casa de pedra destinada a guardar-hi l’herba tallada i el bestiar) a tocar la carretera, encara avui dempeus, on hi muntà una precària barberia que oferia els seus serveis als molts republicans que vivien a la contrada i treballaven a les mines. “L'any 1945, sobtadament, els germans Puig i la família Zárate-Olivares deixaren Soulom i es traslladaren a algun punt del departament de Gers. Zárate havia tingut problemes amb la justícia francesa”, va concloure la navarresa no sense entrar en detalls del que havia succeït.
Tonet havia reconvertit aquesta borda de Soulom, encara avui dempeus, en una precària barberia que oferia els seus serveis als republicans refugiats.
“Un dia de juliol de 1945 en Puig em va localitzar no sé massa com i em va trucar per demanar-me si els podia allotjar uns pocs dies; és així com van aterrar a la meva antiga residència i Tonet i jo ens vam retrobar”. Això m'ho comentava als seus 94 anys Miquel Canals Carreras (a) 'Miquel Pahí', fill de Torroella de Montgrí i exdestacat membre del Comitè Revolucionari d'aquesta població, a la seva nova casa de Saint Auni on moriria dos anys més tard. Aquell punt del departament de Gers on s'havien dirigit Puig i els altres que havia esmentat Andrea Nava era concretament Ju-Belloc, municipi format pels nuclis agrícoles de Ju i Belloc.
El 19 de juliol, acabat d'arribar a Ju-Belloc, Tonet va assistir a Tolosa (Toulouse) al primer míting en commemoració del 19 de juliol de 1936, dia de la resposta revolucionària a la sublevació feixista; en representació del MLE-CNT hi participà la seva gran amiga Federica Montseny. El 27 d'agost de 1944, recentment alliberada Tolosa de l'ocupació alemanya, Tonet s'hi havia desplaçat des de Pierrefitte-Nestalas per assistir al macromíting organitzat per l'alianza CNT-UGT. També assistiria aquell octubre, en un ambient d’eufòria, no només per la marxa de la II Guerra Mundial sinó també pensant en la possible caiguda de Franco, al primer ple de Regionals de la CNT amb la participació de 20.000 confederals exiliats.
“Quan jo havia d'anar a Barcelona a reunions del Comitè Regional de la CNT en representació del comitè torroellenc em feia acompanyar de l'escalenc perquè ell m'obria moltes portes”, recordava
Miquel Canals. Miquel, torner d'ofici, havia estat al taller mecànic de can Costa de Torroella primer un treballador considerat i durant la guerra home clau d'aquest taller col·lectivitzat dedicat a la fabricació de material de guerra. Refugiat anys després a Ju-Belloc s'havia instal.lat amb la seva dona Maria Planas Reynés, la seva mare Maria i el seu germà petit al ...plesbiteri o rectoria, un casa aïllada entre conreus propietat de l'Església. A França treballaria de mecànic en la construcció de ponts i camins.
M'explicà que “la família Zàrate hi va residir pocs dies (la seva filla Carmen viu actualment a la població de La Colle sur Loup de la Provença) però en Puig hi va romandre alguns anys. Puig era de gran formació intel·lectual i musical i es dedicava quasi exclussivament a passejar, a la lectura d'autors clàssics (Peius Gener, Renan, Sara Bernhard, Saint-Beuve, etc.) i compondre sardanes amb la guitarra. Res d'activista; a Ju-Belloc hi restava aïllat. La seva filla Pepita-Harmonia li enviava cada mes des de Catalunya entre 4 i 5.000 pessetes".
L'abril d'aquell any 1947 Miquel i Tonet s'arribaren fins a Tolosa per assistir a la Conferència Intercontinental del Moviment Libertari Espanyol, on es posaren de relleu dues tendències diferenciades; en el míting de clausura parlaren els dos grans amics de Tonet: Frederica Montseny (1905-1994) i Germinal Esgleas (1903-1981). Algun any després tots dos es desplaçaren fins a Lurdes on s'havien de trobar amb algú que havia d'aportar capital per convertir l'empresa del marit de Pepita Puig a Mataró en una fàbrica de bicicletes. "La filla Pepita tenia la intel·ligència del seu pare", va sentenciar Miquel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada