A Scala Hanníbalis van de bracet en forma de 148 articles episodis d'història de l'Escala i Empúries i altres indrets, reflexions i opinions sobre temes d'actualitat i capbussades en el món de les ciències ocultes
..

• L'imperi futbolístic i la televisió

Temps era temps, el futbol era un esport que jugaven onze contra onze per a gaudi de la naixent classe obrera anglesa. Després, la pràctica es va estendre pel Vell Continent i, en terres mediterrànies, va prendre un aire inequivocadament interclassista. Fins que arribaren els diaris esportius, els experts i els analistes i, el que és pitjor, la televisió. Avui el futbol és la vida: complex, heterogeni i divers, com l'existència mateixa.


El fútbol és una escenografia viscuda sovint amb l'auxili de la televisió, un ritus jeràrquic amb protagonistes de notable bellesa muscular que representen un drama similar a la pròpia vida. Un teatre amb espectadors que assisteixen per comtemplar un virtuosisme i compartir el clima que genera la multitud. Però és també un negoci i un assumpte polític que sobrepassa l'estadi.

Des de fa algunes temporades, el futbol espanyol esta vivint del miracle econòmic propiciat molt especialment pels concurs dels canals privats de televisió en la puja per la retransmissió de partits i compensacions econòmiques que estan oferint als clubs gràcies als diners obtinguts per la publicitat.

Bosman, exfutbolista belga i litigant, va aixecar la batuta, les televisions posaren els violins i els clubs els ballarins. Així, la lliga espanyola es va convertir en la “lliga de les estrelles” i amb ella va crèixer la futbolmania. Aquest boom, en realitat, el va propiciar la denominada guerra de les televisions, que esclatà en tota la seva dimensió d'ençà la temporada 1997-1998. A Catalunya, aquella temporada, els deu programes televisius més vistos van ser deu partits del Barça.

El negoci de les noves tecnologies (televisió a la carta, sistema digital...), la voracitat per fer-se amb les audiències i les inversions publicitàries, obriren una esquerda en el cor de la Lliga de Futbol Professional, alhora que també van fer aixecar corporativament la veu a un sector important de gent descontenta amb tanta pilota, així com a restauradors i comerciants del ram del lleure que es van considerar perjudicats. Però, tanmateix, el cert és que aquesta invasió mediatico i futbolística presenta més avantatges que inconvenients.

El primer benefici d'aquesta invasió futbolística és la de generar una gegantesca tertúlia mitjançant un ric i apassionat debat ciutadà al voltant de qüestions sobre les quals tothom pot dir la seva; en canvi, parlar sobre la constitució europea o sobre la reforma de l'ensenyament no està a l'abast de qualsevol mortal. El segon benefici és la capacitat reguladora que té sobre el cos social de les pulsions sexuals dels individus i més concretament sobre el mascle; nombrosos estudis relacionen la victòria o la derrota de l'equip propi amb l'augment o la disminució de l'activitat sexual.

El tercer i poc conegut benefici de l'imperi futbolístic que ens eixopluga és la seva capacitat de despertar la sensibilitat artística en la massa: la persona que s'emociona amb les cames d'un futbolista està predisposat indefectiblement a emocionar-se amb les mans de Miquel Àngel o les paraules de Shakespeare. En quart lloc, el futbol ha recuperat la força mística del relats de la tribu ancestral, o sia, la literatura oral i la cultura tradicional popular, mitjançant faules èpiques manades per bruixots magnètics. Finalment, com a cinqué factor positiu, l'excedent de futbol televisiu té un saludable efecte sobre la qualitat del medi ambient i el paisatge del territori: quina pau urbana la dels dies de futbol televisat -que ara ho són tota!-.

Queda clar així, exposades aquestes cinc raons, que totes les crítiques al futbol televisat són fruit del desconeixement o de la mala fe. I, mentrestant, al terreny de joc continuen barallant-se onze contra onze.

(Escrit el 1997 i revisat el 2007)

(L'Escalenc-1997)

REBOTIGA DEL SCALA

REBOTIGA DEL SCALA