Quan Moisès va pujar al mont Sinaí, envoltat de núvols fantàstics, Déu li va lliurar les Taules de la Llei, segons descriu el Pentateuc o la Torà. “Moisès va ser l'escollit per acollir la revelació divina per als fins que li seran prescrits”, assenyala Alexandre Safran a 'La Cábala' (1972). Els cabalistes sostenen que també va rebre del cel coneixements perillosos i secrets: la Càbala. La Bíblia conté nombrosos passatges obscurs i misteriosos, bloquejats d'una manera inintel·ligible amb una clau que manté amagat el seu contingut. Seria doncs la Càbala qui en trindia la clau.
La Càbala, tradició mística que va nèixer de l'esoterisme del món rabínic jueu, és una doctrina secreta o compendi filosòfic que parteix de suposades revelacions que no formen part del cànon de les sagrades escriptures.
La Càbala (Kabbalah/Qabbalah/Qabalah) primigènia és la tradició mística que nasqué de l'esoterisme del món rabínic jueu (sense estar lligada a la religió jueva) que es transmet oralment i es justifica per un do. El nom 'càbala', segons Gershom Scholem a 'La cábala y su simbolismo' (1960), prové de l'arrel hebrea q-b-l i significa 'transmissió' o 'tradició'. Les seves arrels primitives es troben a la Torà, les escriptures sagrades del judaisme. A causa de la tradició oral centenària, la Càbala va incorporar diverses influències (gnòstiques, neoplatòniques, cristianes...).
Com tots els misticismes, la Càbala escapa als intents de classificació científica unívoca. Els estudiosos la defineixen com la ciència de les ciències. És una doctrina secreta o compendi filosòfic que parteix de suposades revelacions que no formen part del cànon de les sagrades escriptures; és una sabiduria que pretén aprofundir sobre l'origen i naturalesa de la vida i l'evolució de l'home i l'univers; és la filosofia del poder infinit de la paraula.
Els primers rabínics transmissors de la tradició cabalística sorgiren el segle I dC i els primers documents escrits són dels segles III-IV. El llibre Sefer Yezira conté la presència dels 10 Sefirot i de les 22 lletres de l'alfabet hebreu, materialitzat gràficament mitjançant l'Arbre de la Vida cabalística. Segons la versió clàssica de l'origen de la Càbala, de la divinitat va sorgir un raig de llum que té com a símbol una 'sefira' (esfera) que s'anomena també 'kéter', de la qual van sorgir nou esferes més que formen les diverses branques de l'Arbre de la Vida.
Als ss. XII i XIII, els centres del moviment cabalístic eren Provença, Renània i, sobretot, la comunitat jueva sefardita de la Corona d'Aragó amb l'anomenada 'càbala profètica' representada pel pseudomesies aragonès Abraham Abulafia (1240-1292) i per l'Escola de Girona. Es diu que les lleis lliurades a Moisés, que s'havien transmès oralment a través del temps, van ser consignades per escrit pel rabí Simeó Bar Yo'hai el segle II dC per por de perdre's per la dispersió dels jueus; aquests rotllos haurien arribat el s. XII a Isaac el Cec (1165-1235), el mític i primer cabalista originari de Provença (territori llavors sota administració catalana degut al matrimoni del comte de Barcelona Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença), qui reelaboraria les doctrines místiques. Llavors, jueus catalans estudiaven a les escoles talmúdiques de la Provença sota el seu guiatge.
Aquesta obra va interessar tant els cabalistes de Girona Ezra ben Salomó i el seu gendre Azrie que a les acaballes del s. XII Isaac el Cec fou cridat a Girona qui en companyia dels esmentats i de Mossé ben Nhaman, Jacoc ben Abraham, Jacob ben Sheshet... fundaria l'Escola Cabalística de Girona, coneguda també com l'Escola de l'Ànima, que unificaria i consolidaria els elements cabalístics peninsulars. L'estudi de la Càbala arribaria des de Girona a la resta de comunitats sefardites iniciant-se una fecunda tasca que culminaria al final del s. XIII amb l'obra mestra: el Zohar ('esplendor'). N'és considerat autor el cabalista castellà Mossé ben Sen Tob (Moisés de León), tot i que aquest va atribuir l'autoria del treball al prestigiós jueu del segle II Simeó Ben Yojai.
La figura clau de l'Escola de l'Ànima i de l'aljama gironina fou el rabí Mossé ben Nhaman (Girona, 1194-Eretz, 1270) més conegut per Nahmànides o Ramban i citat als documents cristians com Bonastruc ça Porta (el jueu dels quatre noms). Nahmànides, la primera figura cabalística de la seva època, va exercir la medicina i destacà com a filòsof, talmudista i cabalista. Va compondre un 'musta gab', la mostra més antiga de la poesia cabalística peninsular, per ser llegit el primer dia de l'any; també va escriure moltes altres obres cabalístiques.
Amb Isaac el Cec i Bonastruc, l'Escola Cabalística de Girona acumulà un prestigi reconegut arreu d'Europa conferint a la ciutat un paper destacat dins la tradició cultural hebraica. Però Bonastruc ça Porta va topar amb la intransigència eclesiàstica de la seva època i va haver de marxar de la seva terra amb 72 anys després d'una controvèrsia amb teòlegs cristians fins refugiar-se a Terra Santa on moriria; a la ciutat de Jerusalem hi té dedicat un carrer: l'Avinguda Ramban.
“Girona va ser i és, en paraules de Ramon Vidal a 'El retorn de Sefarat' (www.piacrozet-com/jtarres/isaac.htm), una ciutat iniciàtica, una porta oberta... que condueix a l'edifici Isaac el Cec, el primer centre cabalístic, ubicat al call de la ciutat, la història del qual va ser redescoberta, els seus secrests desentranyats... els anys 70 gràcies al coratge dels 'Amics del Call' encapçalats per Josep Tarrés (...)”. Isaac el Cec conté un lloc ideal per conèixer la Càbala en el seu bressol medieval: l'Institut d'Estudis Nahmànides del Centre Bonastruc ça Porta. Ha esdevingut des de llavors lloc de trobada d'estudiosos de la càbala d'arreu del món. El call de Girona, amb uns 800 habitants, va ser la segona comunitat jueva de Catalunya.
Després de l'expulsió el 1492 dels sefardites dels regnes de Castella i Aragó, l'escola cabalística es va estendre arreu i Galilea n'esdevingué el centre neuràlgic amb l'Escola de Safed. La Càbala era considerada la preciosa reina de l'Ocult, tan preciosa que la van amagar i es va perdre. Hi ha cabalistes, però, que conserven encara l'esperança de retrobar-la algun dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada