Icones mundials com Thomas Mann, Richard Strauss, Igor Stravinsky, Albert Schweitzer, Oskar Schindler, Cole Porter, Albert Einstein i un llarg etcètera han lloat la sardana. Entre totes aquestes prestigioses personalitats impressionades per la sardana destaca la figura del físic alemany Albert Einstein (1879-1955) que la va conèixer durant la seva estada d’una setmana a Barcelona l’any 1923.
Einstein (al centre de la foto) acompanyat del conseller de la Mancomunitat Pere Mias Codina i altres personalitats durant la visita a l’Escola Industrial de Barcelona. Allí, en homenatge seu, va ser obsequiat amb una ballada de sardanes i ballets populars. (Fotografia cortesia de l’Escola Industrial de Barcelona).
Einstein, ja convertit en una celebritat, va ser a la capital catalana del 22 de febrer a l’1 de març, convidat per l’Institut d’Estudis Catalans de la Mancomunitat de Catalunya, per pronunciar conferències sobre la teoria de la relativitat; estaven organitzades com un curs i costava cadascuna 25 pessetes. Acabava d’arribar de la seva famosa gira pel Japó. La seva estada va ser complementada amb visites de caire cultural al monestir romànic de Poblet i al conjunt monumental d’Ègara de Terrassa.
La Vanguardia del dia 25 apuntava: “El doctor Einstein, en su aspecto exterior no se parece en nada al sabio tal como se lo imagina la mayoría de la gente. Ni es calvo, ni gasta lentes, ni va embutido de un largo levitón, cuyos faldones, al andar, le azoten las piernas (…)”. Les revistes humorístiques L’Esquella de la Torratxa, La Campana de Gràcia i en Patufet van aprofitar la presència del físic per publicar paròdies referides a la relativitat.
El 27 de febrer, l’alcalde accidental de Barcelona Enric Maynés va donar al físic Einstein la benvinguda en català a l’acte institucional celebrat al consistori. Aquell vespre, l’enginyer industrial i polític Rafel Campalans, responsable del Consell de Pedagogia de la Mancomunitat, va oferir a Einstein una especial sopar de comiat. Segons La Veu de Catalunya del dia 28, “fou servit el sopar conforme a una llista, bellament impresa, en caràcter gòtic a dues tintes, i escrita en llatí relativista, per conservar caràcter, més o menys, amb la teoria de la relativitat”. Cadascun dels vuit plats incloïa una referència a científics o filòsofs i a teories científiques relacionades amb l'il·lustre convidat.
L’endemà, dimecres 28, últim dia a Barcelona, va tenir lloc una altra visita d’alt significat científic i polític. Campalans va organitzar en honor seu a l’Escola Industrial (Universitat Nova), referent europeu d’ensenyaments tècnics, una ballada de sardanes a càrrec de la cobla Barcelona i la Penya de la Dansa (Associació d’Estudiants de la Universitat Nova) que va complaure vivament a l’il·lustre homenatjat. Aquesta cobla, nascuda feia un any, tenia en l’escalenc Albert Martí el tenora solista i el seu representant (veieu “Els primers anys del tenora Albert Martí a Barcelona (1921-1924)” al llibret de l’Aplec 2007).
La cobla Barcelona va executar amb esperit les sardanes ‘Davant la Verge’, d’Enric Morera; ‘El cavaller enamorat’, de Joan Manén; ‘Les noies de Prats de Molló’, d’Antoni Juncà; ‘Per tu ploro’, de Pep Ventura. Totes elles puntejades per la nombrosa concurrència. També foren executats diferents ballets populars, sota la direcció de J. Rigall, de l'Esbart Folklore de Catalunya. El programa, un ampli assortiment de música catalana per satisfer la seva melomania, havia sortit publicat aquell dia a La Publicitat.
El científic, sorprès, va elogiar la sardana: “És una dansa molt distingida, que demostra allò que és el poble català i que hauria de ser coneguda per les demés nacions; és una obra d’art agermanada amb un esport”. Einstein va ser obsequiat amb discos de sardanes. Se sap per una carta que el 1934 escriuria a un amic que recordava els bons moments transcorreguts a Barcelona i que solia escoltar aquelles gravacions: “Sovint gaudeixo escoltant les agradables cançons populars catalanes que em van donar uns amics durant una visita, fa ja temps, a Barcelona”.
Einstein va conservar fins al final de la seva vida el seu amor per la música; als sis anys ja sabia tocar amb facilitat el violí. Quan, cap a 1950, li van prohibir tocar el violí per prescripció mèdica es seia al piano i interpretava alguna obra seguida, de vegades, amb satisfacció pels que passaven pel carrer. Va mantenir una bona amistat amb el violoncel·lista Pau Casals. A més de la música, els va unir la lluita contra la tirania dels pobles. Casals, revelat contra la dictadura franquista, dirigint-se a Einstein, afirmava: “Les úniques armes de què disposo són la batuta i el violoncel. No són mortíferes, però no tinc d’altres (…)”.
El matí del dijous 1 de març agafava el tren cap a Madrid. Al seu diari d’impressions fet durant aquest viatge a Barcelona i Madrid va deixar només escrit sobre la seva visita a Barcelona: “22-28 de febrer. Estada a Barcelona. Molt cansament, però gent amable (Terradas, Campalans, Lana –filla de Tirpitz-), cançons populars, balls, Refectorium, sopar. Ha estat agradable! 2 de març. Arribada a Madrid. Partida de Barcelona, càlid acomiadament. Terradas, cònsol alemany i la filla de Tirpitz, etc”. L’anotat al seu diari transpira l'amabilitat i la calidesa que van acompanyar aquell viatge, on també hi va haver complicitat, bon humor i un pessic de misteri.
Exiliat als Estats Units va contribuir, a desgrat seu, a la fabricació de la bomba atòmica. Després de les explosions d'Hiroshima i Nagasaki es va unir als científics que buscaven la manera d'impedir l'ús futur de la bomba. Einstein segueix sent ara una figura mítica del nostre temps, més, fins i tot, del que va arribar a ser-ho en vida.
BARCA, F.X.: L'Escola Industrial de Barcelona (1904-2004). Cent anys d'ensenyament tècnic i d'arquitectura (2008)
GLICK, T.F.: Einstein y los españoles (1986)
ROCA, A.: “Einstein en Barcelona”, Quark, 36 (2005)
SALLENT, E. i ROCA, A.: “Sopar a Barcelona en honor d’Albert Einstein (1923)”, Revista de Física núm. especial (2005)
SÁNCHEZ, J.M. (coord.): Einstein en España (2005)
(Aplec-2011)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada