Aquests set escalencs van ser despalaçats a Colera com a milicians l'estiu de 1936 arran del cop militar del general Franco. Acabada la guerra van ser inculpats sense cap prova jurídica de la mort de tres persones a cala Rovellada, tot i que més endavant van ser exculpats en comprovar-se la seva innocència.
Així consta als expedients processals de data 7-V-1943 del fons de la presó de Figueres dipositats a l’Arxiu Històric Comarcal, derivats de la causa o procediment sumaríssim núm. 1806, contra els set escalencs que a l’estiu de 1936 feren de milicians a Colera. Per ordre alfabètic: Ferran Ametller i Surribas (1902-1970), Joan Bahí i Callol (1916-1982), Francesc Batalla i Vicens (1906-1986), Antoni Botella i Martinez (1906-1993), Francesc Garriga i Roura (1914-1994), Miquel Moriscot i Solés (1903-1985) i Joan Soler i Curós (1906-1991).
L’alçament militar feixista de 18 de juliol de 1936 va deixar la República sense exèrcit i va fer que les masses populars s’apoderessin del carrer. La Generalitat intentà canalitzar el poder popular creant el juliol el Comitè Central de Milícies Antifeixistes (CCMA), que organitzà les columnes que anaven al front i a nivell local els comitès antifeixistes i les seves milícies ciutadanes o patrulles de control dominades per CNT-FAI i POUM. Mentre els Comitès s’ocupaven de la supervisió i la seguretat, les Milícies de la vigilància i el control. Davant alguns assassinats indiscriminats comesos per milicians, la Generalitat dictà aquesta proclama: «Tots aquells que penetrin a domicilis sense autorització del CCMA seran executats». El CCMA va passar l’octubre a dependre exclusivament de la Generalitat i el març de 1937 era dissolt.
Aquell estiu de 1936 un ban de l’Alcaldia de l’Escala, seguint les directrius de la Generalitat, prohibia sortir a pescar pel perill de mines. Aquest atur forçós en el ram de la pesca i la crisi econòmica que s’arrossegava a l’Escala i arreu arran del crack de 1929 propiciaren que alguns escalencs haguessin de cercar la manutenció personal i familiar allistant-se a les patrulles de control. En aquelles circumstàncies, set escalencs -quatre d’ells pescadors- no deixaren escapar la possibilitat de guanyar les 10 pessetes diàries que suposava desplaçar-se fins Colera per realitzar-hi tasques de milicià.
Les patrulles de control es formaren a base de voluntaris, sense tenir en compte edat ni preparació militar. Anaven vestits amb granotes i armats amb fusells, mosquetons, pistoles. Els milicians escalencs de Colera depenien del Comitè de l’Escala. Sidon Pascual i Callol (1913-2002), llavors jove mestre i membre del POUM, era el responsable del Comitè. A Colera, els nostres milicians feien tasques de vigilància de la zona marítima, de l’estació del ferrocarril i de la carretera. Molta gent que abandonava la Catalunya Republicana ho feia per mar; els ports de l’Albera Marítima (Portbou, Colera, Llançà) eren llocs propicis des d’on escapar.
Els milicians a Colera estaven instal.lats en una casa pairal incautada on menjaven i dormien i solien freqüentar el Cafè Popular d’en Josepet Miàs i Can Corominas. Gaudien de bona reputació i eren coneguts com "aquells nois escalencs". La Lola Botella (de 92 anys), germana de l’Antoni Botella i llavors futura xicota de Joan Bahí, recorda una visita que realitzaren aquell estiu a Colera: «La Lluïsa Deulofeu, xicota de Paco Garriga, l’Anita Curós, germana de Joan Soler, i jo els anàrem a veure atès que ells no gaudien de dies lliures per venir a l’Escala». Simó Granollers (de 90 anys), nat a Llançà però veí de Portbou d’ençà que el 1933 es féu càrrec del restaurant de l’estació, em corrobora que els milicians escalencs de Colera deixaren bon record a aquesta població. (Simó Granollers és vidu de l’escalenca Teresa Camós i Hurtós, filla de Ricard Camós i neboda de Nonito Camós, qui fou alcalde de l’Escala i president del Pòsit). Sidon Pascual em diria l’any 1997: «Ells res no havien fet; els volien carregar els morts».
Acabada la guerra i a partir d’una denúncia que arribà de Colera contra un dels set, se’ls acusà a tots d’estar involucrats en la mort de tres persones l’estiu de 1936. Aquests tres havien estat titllats en ambients revolucionaris d’espies i confidents facciosos. Aquí començaria el calvari dels set i de les seves famílies. L’únic edifici existent a la cala Rovellada l’any 1936 era una casa de pupil.les (dita també ‘casa de senyoretes’) a la qual li va ser denegat el permís d’obertura. Foren assassinats per milicians forasters la dona que la regentava, l’home que convivia amb ella i un veí de Portbou assidu a l’establiment. Mai es va saber on es van enterrar els cossos ni cap familiar els reclamà.
El 27-VI-1939 ingressarien a la presó de Girona. Durant la seva vida penitenciària foren jutjats quatre cops en Consell de Guerra, «sense que de la documentació analitzada se’n dedueixin les causes», tal com expressa Rafel Bruguera en fer-hi esment al seu llibre "El Consell de Guerra de Josep Batalla i Vicens". El primer Consell de Guerra es celebrà el dia 21-X-1939 i se’ls condemnà a 12 anys i 1 dia de reclusió menor. El segon judici tingué lloc el 10 de novembre i els altres dos els 18 i 31 de maig del 40. Finalment, el 18-VIII-1941 foren traslladats de la presó de Girona al Jutjat Militar de Figueres. Abans, el 26-VI-1941, segons una fitxa de la presó de Girona depositada a l’Arxiu Històric d’aquesta ciutat, F. Ametller podria haver sortit en llibertat provisional (?). Lola Botella recorda que «tant a la presó de Girona com a la de Figueres els familiars, quan ens ho permetien, els visitàvem i els portàvem els queviures que podíem per mitigar la seva mísera alimentació».
Segons consta a la "Hoja disciplinaria" dels presos, el 8-VI-1942 sortien en llibertat provisional i el 26-VI-1942 tenia lloc l’extinció de la condemna. El 25-VIII-1942, ja en llibertat, se’ls conmutà oficialment la pena per tres anys de presó menor i el 13-XII-1943 arribaria el llicenciament. S’havien llicenciat d’un malson; però la seva ombra els havia d’acompanyar durant tota la seva vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada