• Passat en petit format (I)

‘Passat en petit format (I)’ no és el primer d’una sèrie que continuarà tot seguit. Sí tindrà continuïtat, com a complement de les nostres històries de més gran format, però sense una periodicitat concebuda o cronològica. Amb aquests ‘Passat en petit format’ i els escrits de més gran format no persegueixo sinó, com va deixar dit Josep Pla, salvant totes les distàncies, deixar constància per a les generacions venideres, mitjançant la recerca o la divulgació, de parcel·les oblidades de la nostra història.

El despatx a Caracas d’August Pi-Sunyer

Segell de correus i sobre commemoratiu del centenari d'August Pi i Sunyer editat pel Govern veneçolà el 1980. Al requadre, August al seu despatx de Caracas on una fotografia de la Platja de l'Escala li recordava en temps d'exili la seva estimada badia de Roses.

August Pi-Sunyer (1879-1963) comença ‘La novel·la del besavi’ (1944) tot dient: "Si jo no us digues que a la meva cambra de treball tinc penjada una pintura d‘Albert Junyent que representa Tossa (...); una fotografia de l’Esquirol que em va donar en Pellicer a Nova York, on es veuen els sardinals de l’Escala –triangles hel·lènics retallant-se sobre la platja d’Empúries–, i una postal vinguda directament de Roses (...), entendríeu difícilment per què he escrit aquest llibre". August Pi-Sunyer es refereix als elements decoratius que tenia al seu despatx de Caracas (Veneçuela) i el Pellicer al que cita és Lluís Pellicer Broggi, fill del dibuixant Joan Pellicer i Lola Broggi residents a l’Escala a la primeria del segle XX.

August Pi-Sunyer, metge, fisiòleg i polític originari de Roses, fou figura senyera de l’exili català. Es va establir a Caracas des del mateix 1939 fins el 1963 que es dirigí a Mèxic. Va fundar a Caracas l’Institut de Medicina Experimental de la Universitat Central de Veneçuela i hi desenvolupà una obra científica extraordinària. També va fundar i presidí el Centre Català de Caracas. El seu germà Carles (1888-1971), economista, escriptor i polític, fou conseller de la Generalitat republicana.

Les tartanes escalenques a Girona el 1888

Essent alcalde de Girona l’advocat i historiador Emili Grahit Papell (1850-1911), a partir d’agost de 1888 les tartanes i els carruatges procedents de l’Escala, Torroella i la Bisbal que fins llavors havien tingut parada a la plaça d’en Rosés s’havien d’instal·lar a proposta de Rafael Masó Pagès (1851-1915) al llarg del tram comprès des de la porta de França fins a la pujada de Sant Fèlix on estaven disposats quadres i cotxeres. Entraven per la carretera de França que llavors creuava la ciutat passant pel carrer Nou, pont de Pedra, plaça del Vi, Ciutadans, Cort Reial, Ballesteries... Rafael Masó, procurador de professió i pintor de vocació, va fundar el 1889 el Diario de Gerona, portaveu de les dretes catalanistes. És el pare del cèlebre arquitecte noucentista Rafael Masó Valentí (1880-1935).

Amb l’arribada el 1862 del ferrocarril a Girona va augmentar el moviment comercial entre l’Escala i la ciutat i amb ell el trans port col·lectiu amb tartanes i galeres. Els ordinaris o tartaners de l’Escala conduïen llavors tartanes (entre sis i catorze places) i alguna galera (de 15 a 20 passatgers a l’interior); l’horari llavors dels tartaners de deu hores i mitja durant els sis dies de la setmana. A l’últim terç del segle XVIII es fundà al monestir emporità dels frares servites la confraria dels Dolors sota la invocació de la Mare de Déu de Gràcia que aplegava petits artesans d’oficis complementaris dels de carrosser i carreter.

Regidors escalenc a la Figueres de la Restauració

Segons llegim a ‘El personal polític republicà a l’Ajuntament de Figueres (1877-1923)’, publicat el 2004 per Manuel Moreno, apareixen dos escalencs que van ser regidors a l’Ajuntament de Figueres durant aquesta etapa política: Francesc Puig Saguer i Miquel Verdaguer Bayó. El primer, nat el 1846 i d’ofici mestre d’obres, d’ideologia monàrquica, va ser regidor els anys 1885-1889 essent alcalde el monàrquic Enric Casellas Batlle. El segon, nat el 1871 i d’ofici enquadernador, d’ideologia republicano-federal, va ser-ho els anys 1909-1913 essent alcalde el republicà-federal Joan Carbona Molins. La Restauració és el període de la història d’Espanya que comprèn des de 1874 fins el 1931, corresponent als regnats d’Alfons XII, Maria Cristina d’Àustria i Alfons XIII.

El dietari del vergelità Pere Martí i Font

Pere Martí va haver d’incorporar-se a files als vint anys (1865), tot i que havia resultat excedent de contingut, a causa d’una estranya maniobra de l’hisendat vergelità Josep-Antoni Albert i Massot per deslliurar del servei militar el seu fill Lluís Albert i Paradeda. Això ho va deixà escrit Pere Martí (1845-1904) a les seves memòries personals escrites en castellà a final del segle XIX i publicades en forma de llibret el 1998 per Salvador Vega. Verges tenia el 1860 una població de 1.154 habitants, 35 dels quals eren captaires que vivien de la caritat.

Pere Martí, polifacètic personatge, havia treballat primer de barber a Girona i Barcelona i més tard ocupà càrrecs a l’administració pública a Verges i comarca. Pere Martí diu amb ironia al seu dietari: " (…) Que Dios pague á dicho republicano Sr. Albert su noble acción y desinteresada". El 1872, Josep-Antoni Albert, llavors alcalde de verges, nomenà Pere Martí algutzir de la població. Lluís Albert (1843-1890), temps després, tindria una filla de nom Caterina Albert (futura Víctor Català) i seria diputat per la Bisbal i alcalde de l’Escala.

La llista negra escalenca del primer franquisme

Gairebé deu anys després d’acabada la Guerra Civil l’aparell repressor franquista encara elaborava llistes negres d’elements subversius per al règim. A la "Relación del personal residente en esta provincia considerado políticamente peligroso" elaborada pel Govern Civil el 1948 i publicada per Josep Clara a ‘La primera oposició al franquisme’ (2002) hi figuren aquests escalencs:

Joaquim Geli Puig CNT Josep Batalla Vicens CNT Josep Hernández Navarro CNT Josep Ribas Alemany CNT Eugeni Donjó Bofill CNT Ferran Ametller Surribas CNT Miquel Payet Ferrés CNT Teodor Fornés Calsat CNT Joaquim Donjó Garriga CNT Anna Farnés Blanch CNT Joan Callol Muné CNT Julià Serrats Fernández CNT Martí Anglada Pellicer CNT Miquel Donjó Garriga CNT Miquel Moriscot Solés CNT Ferran Català Portell POUM Joan Sastre Martinoy POUM.

(Festa Major-2007)