A Scala Hanníbalis van de bracet en forma de 148 articles episodis d'història de l'Escala i Empúries i altres indrets, reflexions i opinions sobre temes d'actualitat i capbussades en el món de les ciències ocultes
..

• Referèndum de glòria a l’Escala (1)

Un total de 1.440 paperetes (amb una participació del 17,04% dels 8.450 electors del cens) han estat dipositades el 28 de febrer de 2010 a les urnes de la consulta sobre la independència celebrada al CER: 1.333 vots favorables (92,83%), 62 desfavorables (4,32%), 41 en blanc (2,86%) i 4 nuls (0,28%). Aplicada al cens oficial (descartats els joves de 16-17 anys i els estrangers sense dret a vot), la consulta hauria aconseguit 1.319 vots i un 21,27% de participació. La jornada, amenitzada per un seguit d’activitats al jardí del col·legi electoral, ha transcorregut en un ambient plenament festiu. Aquest plebiscit ha de deixar per força petjada en els annals locals i nacionals de la història de la participació democràtica.

El col·legi electoral atapeï de gent durant un moment de la consulta; a la imatge, una de les quatre meses electorals. (Fotografia: Àngel Ruiz).

Podem estar enormement satisfets perquè els 1.333 vots afirmatius han superat els 1.225 vots que a l’Escala va obtenir el ‘sí’ a la constitució europea en el referèndum de 2005 i també els 1.303 vots que el 2007 van fer alcalde de l’Escala Estanis Puig (PSC). Moltíssim mèrit tenen els resultats obtinguts arreu de Catalunya el 28 de febrer perquè les consultes no han disposat ni dels milions d’euros i la propaganda institucional que l’Estat inverteix en cadascuna de les eleccions convencionals ni del seguiment i els espais que els mitjans de comunicació posen a la seva disposició.

L’efecte del referèndum d’Arenys de Munt del 13 de setembre va sacsejar a l’Escala i arreu molta gent inquieta que va decidir aprofitar aquesta sinergia per reviscolar l’esperit democràtic i les consciències adormides. El degoteig posterior de municipis que van voler acollir consultes d’autodeterminació va ser imparable. El temps donarà la justa mesura a l’esdeveniment d’Arenys, però sembla clar que ha marcat un punt d’inflexió en la història del catalanisme i en la democràcia d’aquest país.

El dret a l'autodeterminació, un principi fonamental dels drets humans recollit a l’article 1 de la Carta de les Nacions Unides, tracta del dret individual i col·lectiu a "decidir lliurement la condició política". Aquest dret comporta reconèixer la capacitat d’una nació de decidir el seu futur sense cap limitació. Que Catalunya pugui ser un estat independent es viu aquí majorment amb una normalitat que contrasta amb la urticària que provoca a bona part d’Espanya; l’exercici del dret a decidir irrita els poders de l’Estat per la seva dimensió simbòlica.

La sala d’actes de l’ajuntament plena de gom a gom el divendres 15 de gener en la presentació pública de la plataforma. (Fotografia: Robert Carmona).

A la dicotomia independència sí-independència no, les respostes poden ser múltiples, però si comencem per democràcia sí-democràcia no, el cercle es va tancant. El que es perseguia, com a primera fita, era la participació popular, la democràcia més directa. La democràcia directa, participativa o radical és una forma de democràcia en la qual els ciutadans poden participar com a forma de govern directament en el procés de presa de decisions polítiques mitjançant referèndums.

El 4 de desembre es va convocar l’Assemblea Constituent de L’Escala Decideix per tal de crear una xarxa ciutadana i popular que organitzés a la nostra població el referèndum sobre la independència. Aquella assemblea va servir per reunir persones de totes les edats i ideologies que tenien com a objectiu que la societat pogués fer l'exercici lliure d'opinar sobre el futur de Catalunya i establir el full de ruta i organitzar les pròximes actuacions que ens havien de conduir finalment al referèndum del 28 de febrer.

La II assemblea, celebrada el 21 de desembre, va ser un èxit per l’assistència i l’interès perquè aquesta consulta popular pugués tirar endavant. L’èxit es degué a la campanya "a l’americana" centrada en internet i al missatge de democràcia directa. Es va coordinar la infraestructura, la logística i l’estratègia i es va perfilar un seguit d’activitats. El 14 de desembre, el ple de l'Ajuntament de l’Escala havia donat llum verda a la consulta amb el vot favorable d’ERC, CiU i ICV i l’abstenció de PSC i EI.

Una parada d’informació i venda de material davant el bar Caravel·la on tenia lloc una cantada de cançó de taverna organitzada per la plataforma. (Fotografia: Núria Casademont Indiketa).

La voluntat de L’Escala decideix era convocar per al dia 28 de febrer tots els vilatans al marge de les seves orientacions i sensibilitats polítiques. L’esperit d’aquest referèndum era una crida a exercir el dret a decidir votant sí o no a la qüestió plantejada al referèndum: “Està vostè d’acord que Catalunya esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea”. La plataforma, que tenia com a màxima prioritat fomentar la democràcia directa, va vetllar perquè les dues opcions de vot fossin plenament respectades; també perquè per sobre de tot havia de ser una “festa de la democràcia”.

Una sala d’actes de l’ajuntament plena a vessar va ser testimoni el divendres 15 de gener de la presentació en societat de la plataforma L’Escala Decideix. Francesc Tubau, presentador de l’acte, va parlar del perquè de L’Escala Decideix; Etna Estrems, en nom de la plataforma, detallava el calendari i les activitats previstes i informava dels requisits per poder exercir el vot el 28 de febrer. Assumpció Vila va llegir l’escrit que el cantautor escalenc Josep Tero va fer arribar en no poder assistir a l’acte; Tero encoratjava els catalans a lluitar pel dret a decidir sense deixar-se trepitjar.

(L'Escalenc-2010)

REBOTIGA DEL SCALA

REBOTIGA DEL SCALA