• Reflexions postelectorals 2011

Estanislau Puig (PSC) ha aconseguit revalidar contundentment el seu mandat amb el 44,73% dels vots (25,05% del cens electoral). Només quatre vots l’han privat d’obtenir el novè regidor i assolir així la majoria absoluta emulant els seus predecessors Josep M. Guinart (CiU) el 1995 amb 51,08% dels vots i Rafel Bruguera (PSC) el 1987 amb el 50,81%. S’ha acomplert quasi del tot la previsió, perquè els alcaldes de l’Escala escollits per primer cop sempre en els següents comicis han renovat el seu mandat amb majoria absoluta.

Fotomuntatge: Àngel Torrent

Parlar de resultats previsibles sempre resulta de mal fer. Però moltes de les apostes apartidistes han acabat fent diana, és a dir, el desenllaç electoral ha respost en gran manera a la majoria d’expectatives. Convergència i Unió de Mari Dubé (empresària ram automoció, 64 anys) ha repetit uns resultats molt discrets, ICV d’Àngel Rodríguez (paleta, 39 anys) ha conservat els dos regidors i el PP de Mercè García (sector bancari, 32 anys) ha recuperat el regidor perdut. Sorpreses relatives han estat que el PSC d’Estanis Puig (professor, 58 anys) fregués la majoria absoluta i que Junts per l’Escala de Xavier Ballesta (empresari ram electricitat, 44 anys) obtingués pitjors resultats que ERC fa quatre anys.

Convé mostrar, per situar millor al lector, quins haurien estat els regidors electes ara fa quatre anys si els regidors haguessin estat 17 i no 13: PSC=7, CiU=5; ICV=2, Junts=2 i PP=1. Tot i que Junts no correspon estrictament al perfil d’ERC partim necessàriament dels resultats assolits fa quatre anys pels republicans.

La participació ha estat de 3.679 (56,98%) electors d’un cens total de 6.457, dels quals 2.778 (43,02%) s’han abstingut. Els vots en blanc han estat 88 i el nuls 62, esdevenint en total un 4,08%. En els de 2007 va resultar un 3,99% de vot intransformat (no traduït en regidories en no haver assolit la quota mínima), un 41,85% d’abstenció i un 2,72% de vot blanc/nul. En els de 2003 cinc de les set aconseguien regidories, amb un 6,7% de vot intransformat, un 36,9% d’abstenció i un 1,8% de vot blanc/nul. L’abstenció, un fenomen contínuament a l’alça.

Cinc de les sis formacions han obtingut representació. 8 regidors PSC: 1.618 vots i 44,73% (6 i 35,62% el 2007); 5 regidors CiU: 920 vots i 25,44% (3 regidors i 23,67% el 2007); 2 regidors ICV: 370 vots i 10,23% (2 i 13,61% el 2007); 1 regidor Junts: 323 vots i 8,93% (1 i 11,76% el 2007); 1 regidor PP: 298 vots i 8,24% (0 i 3,99% el 2007). La bipolarització PSC-CiU del vot (65% el 1991, 72% el 1995 i 79% el 1999) que havia declinat el 2003 amb el 65% i el 2007 amb el 59,29% ara ha tornat a pujar fins al 70%. Aquest cop també, com fa quatre i vuit anys, la dispersió de vot i la llei d’Hondt han perjudicat poc els partits minoritaris.

El PSC, tot i la inèrcia dels resultats adversos a nivell nacional, ha incrementat considerablement els seus resultats, factor que permet continuar amb el cicle socialista; Estanis, titllat per l’oposició d’alcalde presidencialista i poc dialogant, ha pogut presentar com avals la feina feta i haver estat un alcalde molt presencial. CiU, malgrat el vent a favor, no ha aconseguit aprofitar aquesta dinàmica i retallar distància vers el PSC; el perfil poc renovat dels seus màxims representants ha estat determinant.

ICV, encapçalat per Àngel Rodríguez per quart cop consecutiu, ha repetit com a tercera força política però ha baixat en percentatge; els ecosocialistes van tocar sostre el 2007. Junts, que es postulava com a aglutinador de l’independentisme (ERC, Reagrupament, Solidaritat), no ha pogut revertir la tendència general d’ERC (a qui estava associat) i ha quedat lluny de les seves expectatives. El PP, totalment renovat, torna a formar part de l’arc plenari després d’haver doblat el percentatge d’ara fa quatre anys.

Si en els comicis de 1999 foren vuit, en els de 2003 foren set i en els de 2007 foren sis, en aquestes novenes eleccions han estat cinc les candidatures contendents. Només dos alcaldables repetien: Estanis Puig (PSC) i Àngel Rodríguez (ICV). CiU ha presentat Mari Dubé per primer cop de candidata i Xavier Ballesta (Junts) i Mercè García (PP) s’han estrenat en política local.

Ha desaparegut Escalencs Independents, promogut el 2007 pel finat Vicenç Folgado.

L’eix esquerra-dreta s’ha presentat força compensat: tres candidatures progressistes i dues conservadores. Referit als perfils dels caps de llista, a diferència del 2007 que no figurava cap dona entre els sis, ara han estat dues dones (CiU i PP) i tres homes (PSC, ICV i Junts) els candidats. Tots els candidats menys el del PP són escalencs de naixement; els del PSC i el PP tenen formació universitària; els de CiU, ICV, Junts i PP es declaren catòlics no-practicants i el del PSC agnòstic.

Resulta interessant la comparança, salvant les distàncies, dels resultats d’aquestes locals amb els de les eleccions al Parlament del 28N en separar-los només mig any. CiU ha pogut retenir només 920 vots dels 1.460 que va obtenir en aquells comicis (ha perdut més de 500 vots). El PSC, en canvi, n’ha guanyat 1.000 en transformar els 609 als actuals 1.618. ICV ha doblat els vots (de 186 a 370). Junts ha incrementat 50 vots respecte a ERC, però n’ha perdut 21 si es compara amb ERC+Reagrupament i 174 si es comparés a ERC+Reagrupament+Solidaritat. El PP n’ha obtingut una cinquantena menys (de 351 a 298).

(L'Escalenc-2011)