Dos bombarders Savoia-Marchetti S-79 sobrevolant impunement el litoral català el gener de 1939 a la recerca dels seus objectius. (Fotografia: autor desconegut). L'ofensiva franquista contra Catalunya amenaçava Barcelona. El dilluns 16 de gener de 1939, el president Lluís Companys es va reunir amb Josep Irla (1874-1958), l'escalenc i sots-secretari de la Presidència de la Generalitat Martí Rouret (1902-1968) i altres per tractar sobre el pla d'evacuació. El dimecres 18, Companys va assistir, a Barcelona, a una reunió convocada pel president del Govern espanyol Juan Negrín (1892-1956) i l'Estat Major Central. El dia 20, el President pronunciava a la ràdio el seu darrer discurs. El dissabte 21, Negrín telefonava a Companys per recomanar-li que la Generalitat evacués Barcelona.
L'endemà, diumenge 22, com a avançada de l'evacuació, sortiren els primers intel·lectuals cap a Bescanó. A les tres de la matinada del dilluns 23 de gener, marxà Companys amb Andreu i Abelló cap a Monsolí (Sant Hilari Sacalm). Rouret, aquell migdia, encara a Barcelona, anava del Palau a l'Hotel Majèstic on amb Irla i altres diputats ultimaren el pla d'evacuació dels parlamentaris.
Aquell mateix migdia del 23 de gener, l'Escala veié com després de fer un vol de reconeixement sobre la població una esquadrilla de quatre bombarders legionaris italians model Savoia-Marchetti S-79 de l'esquadra Stormi Bombardamento Veloce núm. 8 "Falchi delle Baleari", amb base a Mallorca i de suport a l'Aviació del Terç, tornava a sobrevolar-la. Inicialment, la gent els anava observant amb badoqueria fins que els avions, de llevant a ponent, començaren a escopir durant uns breus però eterns minuts les bombes que assolaren la població, tot i que moltes caigueren al mar: quinze morts i molts ferits i cases esfondrades o incendiades.
A la una de la matinada del dimarts 24 un altre grup d'intel·lectuals i alguns diputats es reuniren amb Rouret al seu pis barceloní des d'on anaren sortint cap a la Conreria. Rouret hi arribà a les sis de la matinada. Després, els intel·lectuals viatjaran fins a Girona i Rouret es dirigí a Mansolí on es reuní amb Lluís Companys i Josep Tarradellas. Altres diputats feren el trajecte Barcelona-Olot on pretenien instal·lar-hi les conselleries. D'altra banda, Azaña, president de la República, es traslladà a Peralada la tarda del 23 i Negrín, president del Govern, arribà a Figueres el 1924. Companys romandria a Mansolí amb Rouret i altres diputats fins l'endemà de la caiguda de Barcelona. Aquell divendres 27 iniciaren un viatge sense retorn nord enllà -Darnius-Agullana, la Vajol- fins endinsar-se a l'Estat francès.
Imatge de l'impacte de les bombes sobre l'Escala i sobre el mar obtinguda per la mateixa tripulació dels avions. (Fotografia de l’Arxiu de l’Estat Major de l’Aeronàutica militar-USAM extreta del llibre "Imatges 1936-1939. La guerra civil a les comarques gironines" -El Punt, 2006-).
Segons la hipòtesi més estesa i acceptada, el bombardeig que va patir l'Escala perseguia anihilar el president Companys, ja que es creia que aquest havia pernoctat la matinada del 23 de gener a can Rouret de camí cap a l'exili. Reforcen aquesta versió els diferents punts on impactaren les bombes que caigueren al nucli urbà: davant la casa dels Rauret, a la placeta de Pequín i davant la vivenda de Peret 'Juli' Callol -oncle de Rouret- al carrer Empúries. Però aquest supòsit resulta rotundament fals. Perquè les memòries d'alguns diputats i intel·lectuals demostren hora a hora que Companys sí que deixà Barcelona la matinada del 23 però per anar a Mansolí i que Irla i Rouret dedicaren tot el dilluns 23 a ultimar a Barcelona el pla d'evacuació de polítics i intel·lectuals. En va tenir la culpa una equivocada i fatal confidència?
Una altra teoria, més creïble però indemostrable, apunta que el mòbil del bombardeig, en no constituir l'Escala cap centre neuràlgic ni estratègic, caldria atribuir-lo a l'instint assassí d'un pla premeditat per causar el pànic i el caos entre la població civil de la rereguarda a fi de provocar un fatalisme que dugués a una total desmoralització. En aquest sentit, el bombardeig de l'Escala, com molts de la darreria de la guerra, únicament vingué a ser el macabre preludi de la "liberación por el glorioso ejército nacional".
Una tercera interpretació, possible però improbable, argumenta que Companys i Rouret passaren per l'Escala dos o més dies abans de la data del bombardeig per preparar la infraestructura de la fugida cap a França. La seva visita secreta hauria passat desapercebuda per a la població en haver-se dut a terme mitjançant una operació de camuflatge i gràcies al mutisme de la ràdio per evitar ser descoberts pel SIPM (servei d'espionatge franquista). Però, malgrat totes les preocupacions, el SIPM ho detectaria a través d'un informant resident a la població i ho comunicaria al cap de l'exèrcit del Nord, que ordenaria una missió especial d'atac, que destacaria per ser molt selectiva i de gran precisió. De fet, en no figurar el bombardeig en el registre oficial d'atacs, aquesta tesi guanya credibilitat. Però, tanta preparació i meticulositat per arribar amb dos o tres dies de retard?
ABELLA, R.: La vida cotidiana durante la guerra civil (1975).
BENET, J.: Exili i mort del president Companys (1990).
PI i SUNYER, C.: La guerra (1936-1939) (1986).
ROVIRA i VIRGILI, A.: Els darrers dies de la Catalunya republicana (1977).
* El llibre "Imatges 1936-1939. La guerra civil a les comarques gironines" (El Punt, 2006), coordinat per Susanna Oliveira, ha donat definitivament resposta al perquè del bombardeig de l'Escala; i l'escalenc Rafel Bruguera hi ha aprofundit i ho ha contextualitzat al FHL número 93 de 2007.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada