A Scala Hanníbalis van de bracet en forma de 148 articles episodis d'història de l'Escala i Empúries i altres indrets, reflexions i opinions sobre temes d'actualitat i capbussades en el món de les ciències ocultes
..

• Tardor 2011: l’amenaça ve de l’espai

La visita del cometa brillant Elenin (octubre) i el pas pròxim a la Terra de l’asteoroide potencialment perillós 2005 YU55 (novembre) seran aquesta tardor notícia als mitjans de comunicació. Tanmateix, tot i l’any 2029 encara queda lluny, comença a inquietar el futur pas de l’asteroide Apofis.

L’asteroide 2005 YU55 passarà entre la Lluna i la Terra el novembre de 2011 (requadre inferior) en coincidir la seva òrbita amb la del planeta Terra (requadre superior).

Els serveis d’emergència (bombers, polícia…) van rebre entre 8 i 9 del vespre del dissabte 17 de gener de 2009 un allau de trucades des de Blanes fins a Argelers passant per l’Escala dient que havien vist una bola de foc de forta lluminositat de color verd fosforescent amb l'interior blanc recorrent el cel de sud a nord. La bola de foc va provocar curiositat i fins i tot alarma, però de caure a la superfície terrestre ho devia fer potser a Dinamarca. Experts en astronomia van explicar que segurament era un bòlid (meteor amb una magnitud mínima 4) que en contactar amb l’atmosfera terrestre no es desintegrà del tot i va acabar impactant.

A l'espai interplanetari existeix una infinitat de viatgers celestes (asteroides i cometes i els seus fragments) d’entre dimensions notables i microscòpiques. Els asteroides (roca i metalls) i els cometes (gel i pols) de grans dimensions són observables de vegades fins i tot a simple vista durant la seva trajectòria orbital. Els asteroides comunament no són visibles fins que convertits en meteors la fricció amb la termosfera terrestre (120 km d'altura) els posa incandescents. Assoleixen la seva màxima brillantor cap els 100 km i (llevat que no siguin d'una grandària considerable) la fricció els volatilitza del tot (estels fugaços amb magnitud 2,5) a una altura entre 100 i 70 km.

Segons la terminologia, són asteroides (meteoroides) quan es troben a l'espai en curs de col·lisió amb la Terra, meteors quan penetren a l'atmosfera terrestre i meteorits quan impacten en la superfície. Cada any cauen desenes de milers de meteorits; la majoria són com una pedra i acaben desintegrant-se a la termosfera. Esporàdicament es pot produir un impacte amb un asteroide de dimensions fatals. L’impacte més famós va tenir lloc fa 65 milions d’anys a la península del Yucatan (Mèxic) equivalent a l’explosió de desenes de bombes termonucleras: és el que devia provocar el canvi climàtic i la mutació de la biodiversitat que va acabar amb els dinosaures.

El cometa Elenin o C/2010 X1 (3-4 km diàmetre), descobert per l’astrònom rus Leonid Elenin el 10/12/2010, és font de dubtes i controvèrsies a mesura que s’acosta a la Terra. La trobada amb el nostre planeta serà aquest 16 d’octubre quan el cometa es trobi a 0,233 unitats astronòmiques (1 unitat = distància Terra-Sol), és a dir, a més de 25 milions de km. Hi ha qui creu que és el tan buscat Planeta X que ha de destruir el món (la secta Ramtha, vinguda dels EUA, espera l'apocalipsi el 21/12/2012 al poble nord-català de la Menera). Cometes molts famosos de la història recent han estat: Halley (1986), Hyakutake (1996) i Hale-Bopp (1997).

L’asteroide 2005 YU55 (400 metres D.), fregarà el pròxim 8-9 de novembre el nostre planeta en passar només a 300.000 km de distància. Per la grandària i la proximitat, nombrosos observatoris de tot el món estan preparats per fer el seguiment. “Així que prepareu-vos i marqueu els calendaris per a la visita del meteoroide. La roca podria, d’impactar contra el planeta (explosió equivalent a 65.000 bombes atòmiques), destruir una gran ciutat i causar greus danys a la regió. En realitat, però, no representa cap amenaça per a la Terra”, ha comentat Don Yeomans (director de Near-Earth Object Program de la NASA).

Aquestes darrers dècades s’han produït casos que van ser detectats només a posteriori: el 2000 XC15 (? m. D.) va passar desapercebut el 1976 tot i orbitar a mig camí entre la Terra i la Lluna; l’event del Mediterrani Oriental (10 m. D.): una explosió aèria entre Líbia i Grècia el 6/6/2002; el pas del 2002 MN (120 m. D.) el 14/6/2002 a només 120.000 km de la Terra (la Lluna és a 384.400); l’event de Vitim (50-100 m. D.): impacte d’un cometa a Sibèria el 25/9/2002. Altres visites recents significatives: el 2007 TU24 (150 m. D.) va passar el gener de 2008 a uns 537.496 km de distància; el 2009 DD45 (20-40 m. D.) el 2/3/2009 a només 63.500 km; el 2009 ST19 (1 km D.) va passar el 13/9/2009 a 645.000 km de la Terra; el 2010 GA6 (22 m. D.) va sobrevolar l’abril de 2010 l’òrbita lunar (a 359.999 km de la Terra).

Els asteroides descoberts són 450.000. D’entre els 4.000 catalogats com a NEOs (objectes pròxims a la Terra) 1.077 són considerats PHA (asteroide potencialment perillós o mortífer) en ser el seu punt orbital pròxim a la Terra (a menys de 0,05 unitats astronòmiques = 7 milions i mig de km). Un dels viatgers celestes considerats potencialment més letals és l’asteroides Apofis (descobert el 2004 per astrònoms dels EUA).

L’aproximació de l’Apofis (300 m. D.) a la Terra el 2029 ha activat la defensa espacial. És un dels pocs que ha merescut un nom propi per la seva grandària i proximitat. Fregarà el 2029 l’òrbita on s’alineen els grans satèl·lits de comunicació (a 36.000 km d’altura; la Lluna està 10 cops més lluny) amb zero risc d’impacte contra el nostre planeta. Sí que existeix risc de colisió amb la Terra set anys desprès (el 2036) perquè la seva òrbita es podria pertorbar durant el seu pas el 2029 a causa de la força de gravetat de la Terra. Es treballa amb aquesta hipòtesi per intentar desviar-lo.

Altres asteroides ens visitaran amb risc de xoc: el 2002 NT7 (2 km D.) el 2019, el 2004 MN4 (500 m. D.) el 2029; el 2007 VK184 (130 m. D.) el 2048; el 2004 VD17 (580 m. D.) el 2102; el 1950 DA (1 km D.) el 2880. Salvador Sánchex (Observatori Astronòmic de Mallorca / NEODyS) creu que abans de 2019 podem tenir un espant pitjor: “No estem seguint els asteroides menors de 300 metres i n’hi ha molts. Atenció als cometes: són imprevisibles”. No es tracta de fer catastrofisme, però la Terra no deixa de ser una partícula de pols en la infinitat de la Via Làctia i els humans estem tan desprotegits com ho van estar els dinosaures.

http://www.minorplanetcenter.org/
http://www.20minutos.es/noticia/168907/0/asteroide/impacto/tierra/
http://neo.jpl.nasa.gov/index.html
http://impact.arc.nasa.gov/
Premsa: La Vanguardia, El País, El Periódico i Avui

(L'Escalenc-2011)

REBOTIGA DEL SCALA

REBOTIGA DEL SCALA