A Scala Hanníbalis van de bracet en forma de 148 articles episodis d'història de l'Escala i Empúries i altres indrets, reflexions i opinions sobre temes d'actualitat i capbussades en el món de les ciències ocultes
..

• Andreu Nin a l’Escala

Una de les més brillants iniciatives socials i mediàtiques encaminades a recuperar per a la nostra memòria històrica alguns episodis de la guerra civil ha estat el reportatge d’investigació “Operació Nikolai” (1992) de Dolors Genovès i Llibert Ferri. Emès per moltes televisions europees, relata el segrest i l’assassinat d’Andreu Nin (1892-1937), dirigent trotskista català de reconegut prestigi internacional, escriptor i traductor, a mans de la polícia de Stalin.


Nat a El Vendrell, d’una família humil, va exercir de mestre a Barcelona. Allí connectà amb cercles llibertaris. El novembre de 1920 sortí il.lès d’un atemptat contra dirigents de la CNT i el març de 1921 fou elegit secretari general del sindicat. Aquell juliol, sospitós de tenir alguna relació amb l’atemptat sofert el març pel president del govern espanyol Eduardo Dato, aprofità de viatjar clandestinament a Moscou per assistir al Congrés Constitutiu de la Internacional Sindical Roja.

L’escalenc Joan Sastre i Martinoy (1890-1977), en ‘Pebres’, pescador d’ofici, exregidor i pròxim a la CNT, fou qui des del Mas Tarragona, a la zona muntanyenca de Còlera-Portbou, s’ocupà de facilitar el seu pas fronterer clandestí. Sastre, quan l’ocasió ho requeria, feia de passador en aquella contrada. Nin, en saber-se perseguit, havia contactat amb Tonet Puig, líder carismàtic del col.lectiu àcrata escalenc i figura clau en aquells menesters.

Andreu Nin havia conegut Sastre el 9 d’octubre de 1920 quan va venir a l'Escala a pronunciar una conferència de títol "Transmutació de valors" a la sala Novedades en representació de la CNT i presentada pel jove Josep Donjó Callol en nom del col·lectiu escalenc "Nuevos Valores". Segons publicà el 16 d’aquell mes el butlletí Acción Social Obrera de Sant Feliu de Guíxols, Nin va dir: "(…) Derrocar el règim burgès és fàcil, no ho és tant consolidar un nom règim, i això representa (…). Els treballadors tenen raó a negar-se a treballar més hores (de les 8) perquè el seu esforç només beneficia una minoria (…)".

Nin va residir nou anys (1921-1930) a Moscou com a exiliat polític. S’afilià al PCUS, va ser-hi regidor en representació dels estrangers i esdevingué el braç dret de Trotski. A Moscou, exercí d’ambaixador de Francesc Macià i Josep Pla. S’hi havia casat amb Olga Tareeva, jove militant bolxevic, amb qui tingué les bessones Nora i Ira. Defenestrat per Stalin, com tots els trotskistes, i desitjós de participar en el procés revolucionari que s’estava gestant a l’Estat espanyol, aconseguí tornar a Catalunya el setembre de 1930.

Arribat a Barcelona, amb 38 anys i en plena maduresa intel.lectual, s’incorporà a la recent creada Oposició Comunista Espanyola -OCE- organitzant la delegació catalana, alhora que s’apropà a la FCCB, força comunista hegemònica a Catalunya. Econòmicament, la família vivia de les magistrals traduccions d’obres de grans autors russos com Dostoievski, Tolstoi, Txekhov, Zoixenco... i Marx. L’Olga aprengué ràpidament català i castellà i li féu de secretària.

Nin pronuncià com a secretari general d’OCE nombroses conferències als ateneus obrers i populars de Catalunya. La gira encetada el setembre de 1931, a la recerca de formar grups ‘oposicionites’, el portà de la mà de Joan Sastre a l’Escala, població de tradició llibertària, el dissabte 24 d’octubre. Les diferents tendències àcrates i marxistes del país tenien a l’Escala afiliats i simpatitzants. Sastre havia passat el 1927 de la CNT a la FCCB mentre a nivell local havia format part acabada la dictadura (anys 1929-1930) del nucli anarcocomunista ‘Temps Nous’. Ell i altres havien ingressat el novembre de 1930 al BOC, sorgit de la fusió de la FCCB amb el PCC.

El Soviet, setmanari d’OCE, en l’edició del 29 d’octubre deia: “El company Andreu Nin va donar el dissabte una conferència a l’Escala intitulada “La revolució espanyola i el proletariat”. Nin analitzà el procès revolucionari i les diferents opcions del moviment obrer (...). Parlà de les dimissions de Maura i Alcalá Zamora (...) i va combatre els anarco-reformistes dels Trenta (sector de la CNT). Va advertir del perill d’una dictadura burgesa feixista, afirmant que el govern típicament burgès d’Azaña i les esquerres petito-burgeses aniran estrangulant la revolució democràtica (...). Macià és encara més perillós que Lerroux”.

La conferència tingué lloc, a les deu de la nit, a la sala de Pequín. Joan Sastre va fer d’anfitrió, com ho havia fet particularment en alguna ocasió anterior, quan Nin va romandre aquell cap de setmana entre nosaltres. Agradà tant l’auditori que fou convidat a celebrar més endavant una altra conferència, aquest cop sobre la revolució russa. Tindria certa influència a l’Escala, ja que n’era un assidu visitant i hi tenia simpatitzants. La família Nin sempre s’allotjava a la fonda de ‘ca la Neus’, però immers en la redacció d’un llibre a voltes ell treballava al domicili del seu company Sastre.

El diumenge 15 de novembre, “l’únic nietzscheà pràctic d’aquest país”, en paraules de Josep Pla, tornava a l’Escala per dissertar sobre “L’experiència de la revolució russa”. El setmanari figuerenc Empordà Federal del dia 21publicà: “Nin (...) va començar parlant de les revoltes de 1905 i de 1917. Recalcà que el triomf bolxevic de 1917 fou producte de tot el proletariat i tota la pagesia rusa (...)”. A més, exposaria els plans de l’oposició trotskista i criticaria Stalin.

El tema, altament suggestiu, va atraure aquell migdia de diumenge un nombrós públic a Pequín. Un cop acabada la conferència la sala entera el felicitava. Nin, amb aquestes estades a la nostra població, es guanyà per a OCE un grapat de gent del BOC de l’Escala i rodalia. Segons el mestre i trotskista escalenc Sidon Pascual i Callol (1913-2002), “Nin era afable i comunicatiu. Era un pèl camacurt, rabassut, de cabells rinxolats i amb ulleres gruixudes cerclades de negre. Solia portar un vestit marró clar. Tenia bona veu i argumentava molt bé”. Recordava també l’Olga: “Era rossa, d’ulls blaus i cabells llisos, una mica pleneta; típicament eslava”.

El 1932, l’OCE passà a denominar-se Esquerra Comunista (ECE). El POUM, sorgit el 1935 de la fusió d’ECE amb el BOC, va situar Nin com a conseller de Justícia de la Generalitat el 1936. Disconforme, el duet PCE-PSUC, aprofitant la violenta campanya antitrotskista dirigida per Stalin, va titllar el POUM de traïdor a la República. El juny de 1937 s’il.legalitzà aquest partit i Nin era detingut per agents secrets soviètics i executat clandestinament a Alcalá de Henares.

* Per a més informació sobre Joan Sastre veieu “Joan Sastre 'Pebres'” al mateix Scala Hanníbalis o a la revista L'Escalenc d'agost i setembre 2007.

(L'Escalenc- 2003)

REBOTIGA DEL SCALA

REBOTIGA DEL SCALA