Des de fa ja moltes dècades, la paraciència OVNI, fenòmen de caràcter universal, constitueix un dels més grans temes periodístics de tots els temps. Són els ovnis naus especials tripulades per éssers de l'espai extraterrestre? Són fenòmens astrofísics (estels fugaços, el planeta Venus, cometes, meteorits, satèl·lits...) o metereològics (núvols estranys, llampecs esfèrics, efectes de la boira...)? Són sofisticats i secrets aparells aeronàutics amb finalitats científiques, militars o d'espionatge (avions, míssils, globus sonda...)? Corresponen a fenòmens diversos (fars, bengales, bandades d'ocells grans migratoris...)? Són senzillament invencions, imaginacions o al·lucinacions de la gent? Realitat o ficció?
El cel i el mar escalencs han estat protagonistes de diferents episodis OVNI. Alguns d'ells poden tenir una explicació gens esotèrica però la raó d'altres sembla correspondre a altres paràmetres.
La sigla OVNI és el nom donat generalment a qualsevol objecte o fenòmen fugitiu i lluminós d'origen desconegut observat a l'atmosfera. Segons un corrent d'opinió força popular, els ovnis són, simplement, naus especials tripulades per éssers intel·ligents d'altres móns. N'existeixen quatre variants: plats voladors, tipus salsitxa, esferes brillants i globus lluminosos.
Durant quasi tota la història, per a la majoria d'éssers humans no hi ha hagut altres móns a part de la Terra; per als antics observadors el firmament era un dosser que cobria el món. També, durant segles, l'home va creure ser l'únic habitant racional de l'univers, de la qual cosa es derivà un profund sentiment d'orgull i de poder. Iniciat el segle XX, la ciència ficció de Jules Verne encara feia somriure i a voltes somniar, en veure imatges de simpàtics 'marcians i de 'llunàtics' quadrats.
Però, tanmateix, visitaren els ovnis la Terra fa milers d'anys? Llegendes, senyals i fites espectaculars (la Gran Piràmide, les estàtues de l'illa de Pàscua, les pistes d'aterratge del Perú...) suggereixen que l'home antic posseïa savis coneixements. S'ha dit que criatures d'altres móns poden haver estat els mestres, els déus... de les antigues civilitzacions.
Les aparicions d'ovnis (el primer cas conegut i acceptat succeí el 1224 a Anglaterra) no són cap novetat, però si ho és el registre dels informes sobre ells, atès que tan sols, en ser quasi tothom analfabet, es conserven els relats antics provenents del monestirs i convents. La història està plena de relats d'estranyes aparicions al cel, però només després de la II Guerra Mundial (el primer ovni contemporani s'avistà el 1947 a EUA) aquestes 'visites' van atraure seriosament l'atenció i van capturar ràpidament la imaginació popular.
Així com en els darrers trenta anys més de 100.000 persones d'arreu del món han informat sobre aparicions d'ovnis, parlant ja en clau local, com a mínim 33 han estat els avistaments o fenòmens inexplicables que s'han produït en 'territori escalenc' durant els últims cinquanta anys, segons la informació facilitada per alguns dels propis testimonis -directes i indirectes-, les dades recollides per Miquel D. Piñero i la premsa de l'època.
El massís del Montgrí forma part de la'zona maldita' o 'triangle de la mort' amb el vèrtex superior al massís de Canigó que presenta les mateixes anomalies electromagnètiques que el 'Triangle de les Bermudes'. Aquest massís ha estat escenari en diverses ocasions de fenòmens OVNI (Fotografia: A. Comellas).
Valentí Llorens, fill de Bellcaire i escalenc d'adopció, va ser testimoni per Santa Màxima (2 de setembre) de 1943, poc després de la fi de la Guerra Civil, d'un estrany fenomen. Ho explicitava molts anys després al llibret de la Festa Major de l'Escala de 2009 assegurant, sense fer cap referència a la fenomenologia OVNI, que setanta anys després encara estava intrigat: “Assegut un vespre a la caleta del Codolar em devia menjar un entrepà quan a l'horitzó es va encendre un llum rectangular de color vermell. Semblava més elevat de la línia de l'horitzó. Feia quatre o cinc vegades d'amplada el que tenia d'alçada. Aquella llum va estar encesa per espai d'un minut; aquesta operació es repetí quatre o cinc vegades. No era cap reflector (...). No us estranyarà que aquella visió turmentés el meu magí durant molt de temps(...)”.
La segona experiència escalenca d'aquesta índole registrada es remunta a l'any 1948 o 1949. Dos pescadors -pare i fill- que trobant-se un vespre d'estiu enfront de la platja del Riuet, tornant de la pesca a batre (dit també batudes) amb el seu bot, veieren -segons asseguraren- que procedent de la banda de ponent se'ls aparegué una enigmàtica aeronau que, en sobrevolar-los lentament, va emetre tanta calor que, malgrat l'aigua i l'alt grau d'humitat imperant, assecà instantàniament l'embarcació. Posteriorment, com propulsat per uns potentíssims motors, l'objecte volador s'allunyà mar enllà fins perdre's en l'horitzó.
El tercer fenomen s'esdevingué una esplèndida nit del distant any 1954, quan a tota l'àrea del golf de Lleó, des del Pirineu als Alps, es van produir grans avistaments d'ovnis en forma de plats voladors, manifestació visible des de la nostra comarca. (Naturalment, la premsa se'n féu ressò, malgrat l'apatia franquista).
Algun any després, un altre inexplicable succés tenia lloc, perquè també en una clara nit -primaveral o estival- els pescadors d'unes teranyines escalenques que feinejaven mar endins foren testimonis d'un fenomen molt estrany que radiava una coloraina psicodèlica amb predomini d'un intens ataronjat. Mentre per a alguns es tractà d'un artefacte volador, per a altres fou una aparició mariana. (Aquesta segona interpretació es publicà a la premsa).
Altrament, una tarda d'hivern de l'any 1964 o 1965 -anys rics en avistaments- aparegué al firmament escalenc, a una considerable altura, un altre ovni, també tipus plat volador, d'un color blanquinós, anomalia contemplada des d'un terrat del carrer de Gràcia per un grup d'escalencs que no va poder treure'n l'entrellat en no trobar explicació oficial.
Un vespre d'estiu de l'any 1966 les poblacions de la badia de Roses (l'Escala, Sant Pere, Roses...) albiraren equidistants un dels fenòmens incomprensibles més espectaculars, ja que durant més d'una hora una estranya i gran aeronaude color gris, que actuava d'aparell nodrissa, feia sortir de les seves entranyes unes llumetes que no eren sinó unes petites naus triangulars i fosques que deambulaven per l'espai, fins que arribats de ponent -Saragossa?-, segurament alertats per l'estació del Pení, uns caces suposadament nord-americans es dedicaren a inspeccionar aquell espai aeri.
Aquest tipus d'OSNI (objecte submarí no identificat) encaixa amb l'interpretació que feren els pescadors escalencs d'aquell estrany fenomen de 1966 o 1967.
Una nit de 1966 o 1967, segurament a la primavera o a l'estiu, diverses teranyines veieren mar endins -segons fonts presencials- com una mena de plats voladors, metàl·lics i d'un ataronjat brillant, sorgien de les profunditats de la mar, tot desencadenant una seqüela complexíssima d'efectes especials, i uns minuts més tard, després d'efectuar una incursió aèria, tornaven a submergir-se; aquesta impactant visió va quedar gravada per sempre més a la retina d'aquells eventuals espectadors.
La vuitena experiència OVNI (en realitat OSNI: objecte submergible no identificat) en “territori escalenc” va tenir lloc una matinada de setembre de 1968 quan dos pescadors que estaven reganant amb el seu bot a tocar l'illot del Cargol van explicar, en arribar molt astorats a la Platja, que sorgiren del fons del mar com uns estrafolaris éssers amfibis humanoides provistos d'uns llums diabòlics i que, passats uns segons, tornaren a submergir-se; altres veus parlaren de possibles submarinistes. Instants més tard, es “pentinà” la zona però no es detectà cap mena de presència (Aquest cas aparegué a la premsa figuerenca).
“En observar aquell artefacte vam dubtar molt que es tractés, per la forma i el color, de cap avió, però no vam pas voler donar-li cap interpretació extraterrestre”. Són paraules de tres nois, membres de l'equip juvenil de futbol escalenc, que pels volts del Nadal de 1971, a trec d'alba, s'adonaren, tot fent footing pel veïnat de les Corts, que procedent del sud-est mediterrà venia una llum verda olivàcia i inintermitent que, anant a enèrgiques i inexplicables estropades, es va perdre rere el Canigó.
Un dia de l'any 1977 o 1978, tot just entrada la matinada, sembla ser que des de qualsevol indret orientat a llevant (la Punta, passeig...) s'observà que en algun punt de l'allunyat horitzó va tenir efecte diverses presències d'objectes enigmàtics tipus plat volador, desprenent el ja familiar ataronjat intens. Altres testimonis menys esotèrics, però, ho van interpretar com l'aparell elèctric d'una tempesta.
Una dona que passejava el seu gos pel Port d’en Perris a 2/4 d’1 d’una matinada de final del 1978, va veure a llevant (sobre la Casa Gran) com una lluna de color blanc passant a taronja embolicada amb quatre llaços blaus s’anava aproximant. De cop i volta, aquella lluna “es va convertir en una mena d’immens i silenciós plat girador de color gris intens i enlluernador que planejant sobre els edificis del Port d’en Perris i desplaçant-se cap a la Platja va arribar a cobrir tota aquella part del cel”. La dona -aterrada- i el gos -sempre immutable- fugiren cap a casa després d’uns quinze minuts esgarrifosos. (Aquella ocasional espectadora, desconeixedora en aquella època de la fenomenologia ovni, no va saber què pensar).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada