Del general Sanjurjo al general Franco. Les conspiracions antirepublicanes van ser sempre una constant. El general Sanjurjo va intentar sense èxit l’aniquilació de la República el 1932 i el general Franco va liderar la sublevació que desencadenaria la guerra civil i la fi del somni republicà.
La decisió del Govern, el gener de 1932, de substituir el general Sanjurjo al front de la Guàrdia Civil i rebaixar-lo nomenant-lo cap del cos de Carabiners motivà que aquest general s'apropés als conspiradors i esdevingués el responsable màxim de la trama colpista. El juny de 1932 es detenia el general Barrera i alguns civils pel complot monàrquic a Las Palmas i a començament d'agost la policia desarticulà grups civils d'extrema dreta que havien de donar suport a un cop d'Estat inspirat per l'aristocràcia monàrquica, ideat per Barrera i protagonitzat per Sanjurjo. Aquest general va efectuar el pronunciament el dia 10 a Sevilla, però la "sanjurjada" no va reeixir.
A l’Escala, en arribar la notícia de la sublevació, el govern local presidit per Rafel Callol Pasqual (1876-1955), segons m’havia explicat el meu avi Jaume Sastre Daunis (1901-1990), llavors regidor d’aquell primer consistori republicà, va convocar una concentració davant l’ajuntament en senyal d’adhesió al règim republicà que va treure estusiastament al carrer bona part de la població amb al·legories de la República i retalls de premsa de l’intent de cop que acabarien socarrimats.
Ja abans, el 27 d’agost de 1931, havia recorregut els carrers de l’Escala en manifestació l’Associació de Nens de Jesús i Fills de Maria Immaculada de Girona, instal·lada uns dies a l’Hostal Empúries, emetent proclames antirepublicanes i anticonstitucionals fins que, em comentava un dia l’escalenc Sidon Pascual Callol (1913-2002), la indignada pressió popular els foragità. Els sectors tradicionalistes escalencs, tot i que minoritaris, mai no amagaren la seva complicitat amb els que feien ostentació del vell règim.
A la nostra població, com a moltes altres, l’església i la rectoria (llavors al carrer Enric Serra), essent rector el respectat Carles Costa Albert (1870-1944), eren centre de trobada dels sectors ultraconservadors locals afins a les tesis conspiracionistes. Els bisbes integristes i monàrquics d’extrema dreta, que havien accedit a l’episcopat durant la dictadura de Primo de Rivera, havien rebut la República amb hostilitat: no estaven disposats a cedir els seus privilegis terrenals tradicionals. A partir de la separació Estat-Església es va produir una bipolarització entre els sectors catòlics i monàrquics i els laics i republicans que explica les raons de la conflictivitat que s’apoderà de l’Escala després del 18 de juliol de 1936.
El general Barrera, visceral antirepublicà i anticatalà, que havia de succeir el general Primo de Rivera al front de la Capitania General de Catalunya si hagués continuat la dictadura, va ser executat a Barcelona el 20 de juliol de 1936 després de l'inicialment fallit alçament feixista.
............................................................................................................................................................
Aquest preàmbul que acabeu de llegir vol contextualitzar la notícia intitulada 'Conspiraciones monárquicas en Gerona' publicada pel diari madrileny Luz (1932-1934) el 5 d'octubre de 1932:
El castell de Requesens, centre de complots monàrquics i ubicat des de Madrid erròniament a Portbou, va ser l'indret on el 1932 es va refugiar el general Barrera i des d'on va creuar el massís de l'Albera camí de França. (Fotografia: Paula-Justi).
"El general Barrera ha aparecido en París; barba, bigote, gabardina y boina: la clásica caracterización del huido. Para huir ha tenido mes y medio de tiempo. El general -dice Artois, el compañero que da la primera noticia desde la capital de Francia- estuvo en Barcelona mientras la policía le buscaba. Se hallaba oculto confortablemente en un convento. En el auto de un industrial se traslada a un pueblecito de la provincia de Gerona, próxima a la frontera, y desde este punto pasa a Francia.
Desde un pueblecito de Gerona... Hablemos, pues, de Gerona. Más concretamente: de Port-Bou, Garriguella, Selva de Mar, Llansá, Cabanas, Darnius, Agullana, Vilabertrán, Pau y hasta Rosas y La Escala. Todos estos pueblecitos han sido y son centros de conspiración monárquica. Por confidencia autorizada que se me hace, es innegable que el cura párroco de Garriguella, juntamente con otros individuos, estaba enterado y preparado para el movimiento monàrquico del 10 de agosto, así como que en aquella casa-rectoría se celebraron reuniones. Y lo mismo en Selva de Mar, donde la concurrencia de forasteros, días antes del complot, era numerosa; en Llansá, adonde acudía una verdadera caravana de curas y de monárquicos.
El centro-eje catalán era Gerona. El Gobierno, urgentemente, debería saber qué clase de militares, entre ellos alguno de alta graduación, acudian a reunirse, y se reunían, con otros elementos de marcada tendencia monarquizante, en una casa -en otro tiempo Intendencia Militar- de la calle de la Ginesta. En esta casa -salida a las dos calles- eran muy frequentes las reuniones.
Hablemos ahora de Port-bou. En este pueblecito fronterizo tiene una finca el ex duque del Infantado. En esta finca el dia 3 de agosto hubo cinco automóviles de la matrícula de Pirineos Orientales (Francia: N.T.), más de cincuenta caballos y numerosas personas. Por cierto que a determinada persona, excursionista que se disponía a visitar el Castilló, se le obligó a abandonar inmediatamente la propiedad.
Es de advertir que de Francia se puede entrar en territorio español, por terrenos de dicha propiedad, sin ser visto por nadie. Yo quiero señalar que nada tendría de particular que en la finca aludida se celebrasen reuniones de monárquicos expatriados y de los otros. Además, el director general de Seguridad (…) puede llamar a su presencia a determinados agentes que prestaron vigilancia un tiempo en la frontera de Port-Bou y que descubrieron el paso de armas por el "Coll de Vilamaniscle", pues pudiera comprobarse que por aquella finca los jesuitas pasaron sus capitales a Francia. I es por esta finca por donde Barrera se internó en Francia.
Por la situación topográfica de la misma y las circunstancias políticas que en ella concurren -¿hace falta remarcarlas más?- se debió redoblar la vigilancia. Por ella han entrado y salido quienes quisieran entrar y salir. Y ya que entonces no se vigiló como debiera, vigílese ahora. Que la conspiración monárquica continúa siendo activísima. (...)".
Nota.- Les reunions que se celebraven a la casa del carrer Ginesta de Girona tenien com a únic i conegut objectiu organitzar una lògia maçònica i la finca de l’exduc de l’Infantat no era a Portbou sinó el castell de Requesens.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada