Davant la constant amenaça que representaven durant la Guerra Civil les incursions de la marina i l’aviació faccioses al litoral gironí es va constituir, amb base a l’aeròdrom de Celrà, una esquadrilla capitanejada pel Breguet 460 amb l’objectiu de fer-hi front. Aquest bimotor s’acabaria estavellant contra el mar a tocar Empúries envoltat per una aurèola de misteri que generaria tota mena d’especulacions.
El Breguet és inspeccionat el juny de 1935 a Barajas durant un concurs d’avions militars; la seva compra s’efectuà el 24 de novembre de 1936. (Fotografia: IHCA).
L’únic exemplar construït de bombarder francès Breguet 460-01 Vultur va arribar a Barajas el juny de 1935 a tall de prova per modernitzar, a instància del ministre de la Guerra J. M. Gil Robles, el precari parc aeri militar espanyol, segons l’article “La odisea del Breguet 460 Vultur en España”, de David Gesali i Carlos Lázaro, publicat a la revista aeronàutica SERGA (juliol-agost 2002). La compra definitiva de l’aparell, però, no s’efectuà fins al 24 de novembre de 1936; el poeta i periodista àcrata Corpus Barga hi intervindria decisivament.
Aquest bimotor monoplà, de 14,5 metres de longitud i 4,2 d’altura, es va redissenyar el 1933 arran del seu fracàs comercial. Fou un avió d’entreguerres que aportà novetats i anava equipat per defensar-se dels atacs dels caces. Els seus dos motors de 840 CV, que li conferien una velocitat de creuer de 300 Km/h, i els 1.076 quilos de càrrega ofensiva el convertien en un bombarder mitjà. Tenia una autonomia de 2.500 Km i estava habilitat per a una tripulació de 6 membres. Era probablement l’avió més ben camuflat de la seva època; no portava número ni altres distintius.
El Breguet 460 recalaria a mitjan febrer de 1937 al camp d’aviació de Celrà després d’un periple per Lleida i Manises. Aquest aeròdrom, el primer de caire militar de la nostra contrada (els de Figueres i Vilajuïga es construirien mesos més tard), estava enquadrat dins la 3ª Regió Aèria sector I va néixer el novembre de 1936 a causa dels atacs de l’aviació i la marina faccioses al litoral gironí, explica Artemi Rossell a El camp d’aviació de Celrà (1936-1939) (1997). El Grup 11 de vol nocturn, format pel Breguet i dos Marcel Bloch MB210, hi va establir la seva base el 14 de febrer de 1937. El Breguet tenia de tripulació: capità Ramon Torres de primer pilot, tinent Francesc Cabré de segon pilot, Pere Subirà d’observador, Roldán Gómez i Manuel Mateu de metralladors i Josep R. Gener de mecànic.
Ramon Torres Guasch (1906-1937) feia poc que havia tornat del front de Madrid, on havia comandat una esquadrilla de caces. Torres abans havia prestat serveis molt valuosos al front d’Aragó on aconseguí el grau de capità. Segons el diputat d’ERC i director de La Humanitat Marià Rubió Tudurí (1896-1962) va deixar escrit a Barcelona 1936-1939 (2002), “L’enginyer industrial Ramon Torres, fill d’un poderós industrial català, era un home necessàriament de dretes pel seu origen, però allunyat de la política, que va morir al servei de la República. La seva vida havia estat una aventura constant. Va ésser torero i va deixar els toros pels avions”.
Ramon Torres, segons Josep Canudas a Història de l’aviació catalana (1983), va obtenir el 1934 el títol de pilot a l’escola Progreso de Barcelona i tot seguit anava a París a comprar un avió Potez 43 de 110 CV. Aviat, a més de diversos vols per Catalunya, va circumval·lar la península Ibèrica i va participar en el Trofeu Sabata en el qual va assolir la segona posició. El novembre de 1934 recorria Àfrica en solitari i tornava cobert de glòria; aquest vol triomfal li va valer el Trofeu Harmon, el de més categoria de la Federació Aeronàutica Mundial. Aquesta proesa havia d’encapçalar forçosament les seccions d’esports dels rotatius barcelonins.
Ramon Torres (a la dreta) va pilotar el bombarder d’ençà que a mitjan febrer de 1937 va recalar a l’aeròdrom de Celrà; Torres, acompanyat de Carles Coll, davant la Potez 43 amb la qual va obtenir el trofeu Harmon en sobrevolar Àfrica en solitari . (Fotografia: La Vanguardia).
Quatre dies després de la insurrecció feixista, Ramon Torres s’incorporava, com a tinent, a l’aviació republicana; el 22 de juliol, un GP-2 pilotat per Torres, del qual era propietari, efectuà un vol de reconeixement sobre el sector Lleida-Barbastre-Osca. Altres cèlebres aviadors civils que esdevingueren pilots republicans foren Josep Canudas (1898-1975), pioner i difusor de l’aviació al nostre país, Josep M. Carreras (1906), Pepa Colomer (1913) i Marià Foyé (1904-1937). A la zona catalana, l’aviació militar fou l’únic cos que va pertànyer globalment lleial al govern de la República.
Cap a les 8 del vespre del 5 de març de 1937 el Breguer s’estavellava contra el mar davant la platja “armenterenca” de la Cagarra, entre Empúries i Sant Pere Pescador, després de capotar uns instants. Arribava tocat i intentava fer un aterratge d’emergència sobre els camps després de tornar d’una actuació a la badia de Roses arran de la presència probablement del creuer Canarias. L’impacte, ben a prop de la llongada, va partir l’aparell en tres grans fragments. El seu vol errant i posterior caiguda havia estat observat per molts escalencs i per pagesos emporitans i armenterencs que feinejaven als camps pròxims.
Va morir tota la tripulació: el capità Ramon Torres, el tinent naval Daniel Araoz, el mecànic Josep Gener i els metralladors Manuel Mateu i Rolando Gómez. En rebre l’alarma, Torres i Araoz abandonaren l’hotel Peninsular de Girona, on s’allotjaven, i es dirigiren a l’aeròdrom de Celrà. Amb les presses, el Breguet s’alçà sense el segon pilot Cabré i l’observador Subirà, que no van arribar-hi a temps; l’alarma els havia sorprès fent la migdiada a una galeria de la fonda de Celrà on havien dinat.
Conta Domènec Gamito Font (1928) que aquell dia ell i els seus companys de joc veieren des dels estenedors (actual Passeig del Mar) com un avió que emetia una fressa massa estrident sortia des de darrere Punta Montgó i es desplaçava cap a la banda d’Empúries a poca altura. Francesc Sala Sastre (1927) s’ho mirava en companyia d’altres des del Port d’en Perris quan Salvador Sala (a) Avi Vadoret va exclamar: “Caurà, caurà!”.
L’emporità Pere Coll Puig (1917) recorda: “Estava a la vinya a tocar el portal de la muralla quan vaig veure venir de la part de Montgó un avió que volant a 50 metres d’alçada es va dirigir cap a la closa (on ara hi ha el càmping La Ballena Alegre) i abans d’arribar-hi va caure al mar a pocs metres de la llongada”. Martí Bosch Alsina (1925) estava ajudant el seu avi Joan Bosch Saguer (a) Puntònico a fer regues i carenar amb borrom les dunes al Riuet quan “vam sentir uns crits esglaiadors que provenien d’un avió que venia del sud i es va enfonsar a poca distància nostra”.
El Breguet recalaria al camp d’aviació de Celrà com a nau capitana de Grup 11 de vol nocturn que havia d’interceptar els atacs facciosos a la costa. (Fotografia: Aviarmor).
Les barcades escalenques que feinajaven a la badia s’hi van acostar de seguida a prestar auxili i els pescadors que havien observat l’accident des de l’Escala sortiren amb teranyines i llaguts. Allí, trobaren dos dels cinc cossos totalment mutilats; eren els de Torres i Araoz. Primer els traslladaren a la sorra i, segons recorda Pere Coll, després: “Va ser amb el cavall anomenat Quico Pepet que ‘El Deveser’, l’avi d’en Pere Ros, va transportar els cadàvers sobre el carro fins al cementiri d’Empúries”. Aquell vespre es va rebre a l’aeròdrom de Celrà una trucada telefònica des de l’Escala que comunicava el fatal desenllaç.
Els pescadors passaren tota la nit intentant en va recuperar els altres cossos. A l’alba, amb la presència del segon pilot Francesc Cabré i l’observador Subirà, amb el fusellatge i els timons encara fora de l’aigua, foren rescatats els altres cossos, totalment desfigurats a causa del fort impacte. Domènec Gamito conta que el seu pare, Manel Gamito Pujol, va treure l’últim cos atrapat per les entranyes del bombarder; Domènec va conservar molts anys part del frontal de la carlinga de l’aparell. Josep Clos Blanco (1924) va anar a veure l’avió estavellat: “M’hi vaig desplaçar de bon matí amb bicicleta passant per la llongada i vaig poder contemplar com estirat per cavalls s’havien recuperat les restes de l’avió”. Es va emportar com a record, que encara avui conserva, una sivella i un tros de tela de seda d’un dels paracaigudes.
Els tres cossos van ser traslladats per mar fins a l’Escala i foren dipositats a terra davant el cafè de Can Trenta. David Quintana Juli (1893-1978), llomater de la teranyina patronejada per Pelegrí Artigas Sallés, fou qui en companyia del jove Francisco Artigas Sallés va traslladar fins al port (la Platja) alguns cadàvers, recorda la seva filla Maria Quintana Batalla (1921). Ramon Guillot Salart (1924) explica que el seu pare Batista Guillot Pascual i Ramon Solés Planas havien portat també algun cadàver amb la seva embarcació. A la una del migdia una ambulància de la Creu Roja de Barcelona recollí els cinc cadàvers i els traslladà a la capital catalana on el dia 7 van rebre sepultura amb gran solemnitat. Les restes del Breguet foren carregades en remolcs i portades a Celrà.
Segons Enric Riera a L’Armentera, 1936-1975 (1993), “Es va estavellar un avió de color vermell a la platja de la Cagarra. Va estar fent moltes voltes sobre els camps de la rodalia, volant tan baix que els pagesos que hi treballaven pogueren escoltar els crits i algun tret que es va produir al seu interior. Finalment, l’avió, després de capotar, va caure a l’aigua a uns sis metres de la sorra i va rebotar fins enfonsar-se a uns 25 m. de la platja. La gent del poble, amb llibants, va aconseguir treure les restes de l’avió i dels set tripulants, i alguns dels llavors nois joves, com en Joan Torrent, encara recorden que es van fer camises amb la tela de seda dels paracaigudes”.
El diari gironí L’Autonomista publicava l’endemà dels fets la notícia ‘Greu accident d’aviació’: “Prop de les vuit del vespre un dels avions lleials que sortiren a prestar servei a la costa i mentre es trobava volant sobre la platja de L’Escala, va sofrir una seriosa avaria al motor, a conseqüència de la qual ha caigut a la mar (…). Els mariners de dita població han sortit amb les seves barques a la recerca dels cadàvers dels altres aviadors”. El rotatiu publicava el mateix dia 6 aquest comunicat del ‘Cap Militar de la Defensa de la Costa’: “Han sido hallados los cadáveres de los tres tripulantes que faltaban del avión caído ayer frente a La Armentera”.
El bombarder, procedent de la banda de Montgó, va impactar en el mar entre el Riuet i Sant Pere Pescador després d’intentar un aterratge d’emergència. (Fotografia central: arxiu de l’autor. Fotografia requadre: Airwar).
La Vanguardia, en la seva edició del diumenge 7 de març, informava sota el títol ‘Trágico accidente de aviación en la Costa Brava’: “Aproximadamente a las 8 de la noche, un avión leal que efectuaba un vuelo de reconocimiento en la Costa Brava, al volar sobre la población de La Escala capotó, por avería en el motor, y cayó al agua a unos cien metros de la playa (...)”. El diari La Rambla incloïa el testimoni d’un pastor que assegurava que el Breguet havia rebut l’impacte de l’artilleria d’un creuer feixista després de ser bombardejat i parlava de marques de metralla al fusellatge de l’avió; aquest diari va ser fundat pel diputat d’ERC a les Corts espanyoles i president del FC Barcelona Josep Sunyol Garriga (1898-1936), detingut i afusellat el 6 d’agost de 1936 en recórrer el front de Madrid i endinsar-se a la serra de Guadarrama controlada pels franquistes.
Una altra teoria diu que podia haver estat conseqüència d’una disputa que féu perdre el control de l’avió en intentar el tinent Araoz obligar Torres i la resta a desertar. A l’article “Las pérdidas de aviones en la guerra de España”, publicat a la revista Historia y vida núm. 323 (1995), Carlos Engel escriu: “(…) Vieron frustrados sus planes de evasión el teniente de navío Daniel Araoz Vergara y el suboficial Ramon Torres que, al parecer, intentaron secuestrar el avión, (…) a la altura de La Escala, con los cadáveres de los cinco tripulantes acribillados a balazos, consecuencia de la lucha entablada”.
Francesc Cabré, el segon pilot del Breguet, va creure sempre que l’avió s’havia accidentat i que no tenia credibilitat la teoria de la rebel·lió d’Araoz, segons recullen Gesali i Lázaro al seu article. Resulta factible una versió segons la qual potser sí havia estat tocat pel Canarias, però que en buscar refugi a la costa de Sant Feliu de Guíxols la bateria de Sant Elm el va repel·lir en no identificar-lo agreujant el seu estat; llavors, Ramon Torres, coneixedor de les platges emporitanes per haver-hi aterrat alguna vegada amb una avioneta amb motiu d’haver estat hostatjat a l’Hotel Empúries, s’hi va dirigir cercant el lloc propici per a un aterrament d’emergència.
-CANUDAS, Josep: Història de l’aviació catalana (1983).
-ENGEL, Carlos: “Las pérdidas de aviones en la guerra de España”, Historia y vida 323 (1995).
-GESALI, D. i LÁZARO, C.: “La odisea del Breguet 460 Vultur en España”. Revista SERGA (juliol-agost 2002).
-MALUQUER, Joan J.: L’aviació de Catalunya els primers mesos de la guerra civil (1978).
-MICHELET, Guy: Histoire de la firme Breguet (1963)
-RIERA, Enric: L’Armentera, 1936-1975 (1993)
-ROSSELL, Artemi: El camp d’aviació de Celrà (1936-1939) (1997)
-RUBIÓ, Nicolau Marià: Barcelona 1936-1939 (2002).
-ENTREVISTES: Martí Bosch, Josep Clos, Pere Coll, Domènec Gamito, Ramon Guillot, Maria Quintana i Francesc Sala.
-PREMSA: L’Autonomista, La Humanitat, La Publicitat, La Rambla i La Vanguardia.
El Breguet és inspeccionat el juny de 1935 a Barajas durant un concurs d’avions militars; la seva compra s’efectuà el 24 de novembre de 1936. (Fotografia: IHCA).L’únic exemplar construït de bombarder francès Breguet 460-01 Vultur va arribar a Barajas el juny de 1935 a tall de prova per modernitzar, a instància del ministre de la Guerra J. M. Gil Robles, el precari parc aeri militar espanyol, segons l’article “La odisea del Breguet 460 Vultur en España”, de David Gesali i Carlos Lázaro, publicat a la revista aeronàutica SERGA (juliol-agost 2002). La compra definitiva de l’aparell, però, no s’efectuà fins al 24 de novembre de 1936; el poeta i periodista àcrata Corpus Barga hi intervindria decisivament.
Aquest bimotor monoplà, de 14,5 metres de longitud i 4,2 d’altura, es va redissenyar el 1933 arran del seu fracàs comercial. Fou un avió d’entreguerres que aportà novetats i anava equipat per defensar-se dels atacs dels caces. Els seus dos motors de 840 CV, que li conferien una velocitat de creuer de 300 Km/h, i els 1.076 quilos de càrrega ofensiva el convertien en un bombarder mitjà. Tenia una autonomia de 2.500 Km i estava habilitat per a una tripulació de 6 membres. Era probablement l’avió més ben camuflat de la seva època; no portava número ni altres distintius.
El Breguet 460 recalaria a mitjan febrer de 1937 al camp d’aviació de Celrà després d’un periple per Lleida i Manises. Aquest aeròdrom, el primer de caire militar de la nostra contrada (els de Figueres i Vilajuïga es construirien mesos més tard), estava enquadrat dins la 3ª Regió Aèria sector I va néixer el novembre de 1936 a causa dels atacs de l’aviació i la marina faccioses al litoral gironí, explica Artemi Rossell a El camp d’aviació de Celrà (1936-1939) (1997). El Grup 11 de vol nocturn, format pel Breguet i dos Marcel Bloch MB210, hi va establir la seva base el 14 de febrer de 1937. El Breguet tenia de tripulació: capità Ramon Torres de primer pilot, tinent Francesc Cabré de segon pilot, Pere Subirà d’observador, Roldán Gómez i Manuel Mateu de metralladors i Josep R. Gener de mecànic.
Ramon Torres Guasch (1906-1937) feia poc que havia tornat del front de Madrid, on havia comandat una esquadrilla de caces. Torres abans havia prestat serveis molt valuosos al front d’Aragó on aconseguí el grau de capità. Segons el diputat d’ERC i director de La Humanitat Marià Rubió Tudurí (1896-1962) va deixar escrit a Barcelona 1936-1939 (2002), “L’enginyer industrial Ramon Torres, fill d’un poderós industrial català, era un home necessàriament de dretes pel seu origen, però allunyat de la política, que va morir al servei de la República. La seva vida havia estat una aventura constant. Va ésser torero i va deixar els toros pels avions”.
Ramon Torres, segons Josep Canudas a Història de l’aviació catalana (1983), va obtenir el 1934 el títol de pilot a l’escola Progreso de Barcelona i tot seguit anava a París a comprar un avió Potez 43 de 110 CV. Aviat, a més de diversos vols per Catalunya, va circumval·lar la península Ibèrica i va participar en el Trofeu Sabata en el qual va assolir la segona posició. El novembre de 1934 recorria Àfrica en solitari i tornava cobert de glòria; aquest vol triomfal li va valer el Trofeu Harmon, el de més categoria de la Federació Aeronàutica Mundial. Aquesta proesa havia d’encapçalar forçosament les seccions d’esports dels rotatius barcelonins.
Ramon Torres (a la dreta) va pilotar el bombarder d’ençà que a mitjan febrer de 1937 va recalar a l’aeròdrom de Celrà; Torres, acompanyat de Carles Coll, davant la Potez 43 amb la qual va obtenir el trofeu Harmon en sobrevolar Àfrica en solitari . (Fotografia: La Vanguardia).Quatre dies després de la insurrecció feixista, Ramon Torres s’incorporava, com a tinent, a l’aviació republicana; el 22 de juliol, un GP-2 pilotat per Torres, del qual era propietari, efectuà un vol de reconeixement sobre el sector Lleida-Barbastre-Osca. Altres cèlebres aviadors civils que esdevingueren pilots republicans foren Josep Canudas (1898-1975), pioner i difusor de l’aviació al nostre país, Josep M. Carreras (1906), Pepa Colomer (1913) i Marià Foyé (1904-1937). A la zona catalana, l’aviació militar fou l’únic cos que va pertànyer globalment lleial al govern de la República.
Cap a les 8 del vespre del 5 de març de 1937 el Breguer s’estavellava contra el mar davant la platja “armenterenca” de la Cagarra, entre Empúries i Sant Pere Pescador, després de capotar uns instants. Arribava tocat i intentava fer un aterratge d’emergència sobre els camps després de tornar d’una actuació a la badia de Roses arran de la presència probablement del creuer Canarias. L’impacte, ben a prop de la llongada, va partir l’aparell en tres grans fragments. El seu vol errant i posterior caiguda havia estat observat per molts escalencs i per pagesos emporitans i armenterencs que feinejaven als camps pròxims.
Va morir tota la tripulació: el capità Ramon Torres, el tinent naval Daniel Araoz, el mecànic Josep Gener i els metralladors Manuel Mateu i Rolando Gómez. En rebre l’alarma, Torres i Araoz abandonaren l’hotel Peninsular de Girona, on s’allotjaven, i es dirigiren a l’aeròdrom de Celrà. Amb les presses, el Breguet s’alçà sense el segon pilot Cabré i l’observador Subirà, que no van arribar-hi a temps; l’alarma els havia sorprès fent la migdiada a una galeria de la fonda de Celrà on havien dinat.
Conta Domènec Gamito Font (1928) que aquell dia ell i els seus companys de joc veieren des dels estenedors (actual Passeig del Mar) com un avió que emetia una fressa massa estrident sortia des de darrere Punta Montgó i es desplaçava cap a la banda d’Empúries a poca altura. Francesc Sala Sastre (1927) s’ho mirava en companyia d’altres des del Port d’en Perris quan Salvador Sala (a) Avi Vadoret va exclamar: “Caurà, caurà!”.
L’emporità Pere Coll Puig (1917) recorda: “Estava a la vinya a tocar el portal de la muralla quan vaig veure venir de la part de Montgó un avió que volant a 50 metres d’alçada es va dirigir cap a la closa (on ara hi ha el càmping La Ballena Alegre) i abans d’arribar-hi va caure al mar a pocs metres de la llongada”. Martí Bosch Alsina (1925) estava ajudant el seu avi Joan Bosch Saguer (a) Puntònico a fer regues i carenar amb borrom les dunes al Riuet quan “vam sentir uns crits esglaiadors que provenien d’un avió que venia del sud i es va enfonsar a poca distància nostra”.
El Breguet recalaria al camp d’aviació de Celrà com a nau capitana de Grup 11 de vol nocturn que havia d’interceptar els atacs facciosos a la costa. (Fotografia: Aviarmor).Les barcades escalenques que feinajaven a la badia s’hi van acostar de seguida a prestar auxili i els pescadors que havien observat l’accident des de l’Escala sortiren amb teranyines i llaguts. Allí, trobaren dos dels cinc cossos totalment mutilats; eren els de Torres i Araoz. Primer els traslladaren a la sorra i, segons recorda Pere Coll, després: “Va ser amb el cavall anomenat Quico Pepet que ‘El Deveser’, l’avi d’en Pere Ros, va transportar els cadàvers sobre el carro fins al cementiri d’Empúries”. Aquell vespre es va rebre a l’aeròdrom de Celrà una trucada telefònica des de l’Escala que comunicava el fatal desenllaç.
Els pescadors passaren tota la nit intentant en va recuperar els altres cossos. A l’alba, amb la presència del segon pilot Francesc Cabré i l’observador Subirà, amb el fusellatge i els timons encara fora de l’aigua, foren rescatats els altres cossos, totalment desfigurats a causa del fort impacte. Domènec Gamito conta que el seu pare, Manel Gamito Pujol, va treure l’últim cos atrapat per les entranyes del bombarder; Domènec va conservar molts anys part del frontal de la carlinga de l’aparell. Josep Clos Blanco (1924) va anar a veure l’avió estavellat: “M’hi vaig desplaçar de bon matí amb bicicleta passant per la llongada i vaig poder contemplar com estirat per cavalls s’havien recuperat les restes de l’avió”. Es va emportar com a record, que encara avui conserva, una sivella i un tros de tela de seda d’un dels paracaigudes.
Els tres cossos van ser traslladats per mar fins a l’Escala i foren dipositats a terra davant el cafè de Can Trenta. David Quintana Juli (1893-1978), llomater de la teranyina patronejada per Pelegrí Artigas Sallés, fou qui en companyia del jove Francisco Artigas Sallés va traslladar fins al port (la Platja) alguns cadàvers, recorda la seva filla Maria Quintana Batalla (1921). Ramon Guillot Salart (1924) explica que el seu pare Batista Guillot Pascual i Ramon Solés Planas havien portat també algun cadàver amb la seva embarcació. A la una del migdia una ambulància de la Creu Roja de Barcelona recollí els cinc cadàvers i els traslladà a la capital catalana on el dia 7 van rebre sepultura amb gran solemnitat. Les restes del Breguet foren carregades en remolcs i portades a Celrà.
Segons Enric Riera a L’Armentera, 1936-1975 (1993), “Es va estavellar un avió de color vermell a la platja de la Cagarra. Va estar fent moltes voltes sobre els camps de la rodalia, volant tan baix que els pagesos que hi treballaven pogueren escoltar els crits i algun tret que es va produir al seu interior. Finalment, l’avió, després de capotar, va caure a l’aigua a uns sis metres de la sorra i va rebotar fins enfonsar-se a uns 25 m. de la platja. La gent del poble, amb llibants, va aconseguir treure les restes de l’avió i dels set tripulants, i alguns dels llavors nois joves, com en Joan Torrent, encara recorden que es van fer camises amb la tela de seda dels paracaigudes”.
El diari gironí L’Autonomista publicava l’endemà dels fets la notícia ‘Greu accident d’aviació’: “Prop de les vuit del vespre un dels avions lleials que sortiren a prestar servei a la costa i mentre es trobava volant sobre la platja de L’Escala, va sofrir una seriosa avaria al motor, a conseqüència de la qual ha caigut a la mar (…). Els mariners de dita població han sortit amb les seves barques a la recerca dels cadàvers dels altres aviadors”. El rotatiu publicava el mateix dia 6 aquest comunicat del ‘Cap Militar de la Defensa de la Costa’: “Han sido hallados los cadáveres de los tres tripulantes que faltaban del avión caído ayer frente a La Armentera”.
El bombarder, procedent de la banda de Montgó, va impactar en el mar entre el Riuet i Sant Pere Pescador després d’intentar un aterratge d’emergència. (Fotografia central: arxiu de l’autor. Fotografia requadre: Airwar).La Vanguardia, en la seva edició del diumenge 7 de març, informava sota el títol ‘Trágico accidente de aviación en la Costa Brava’: “Aproximadamente a las 8 de la noche, un avión leal que efectuaba un vuelo de reconocimiento en la Costa Brava, al volar sobre la población de La Escala capotó, por avería en el motor, y cayó al agua a unos cien metros de la playa (...)”. El diari La Rambla incloïa el testimoni d’un pastor que assegurava que el Breguet havia rebut l’impacte de l’artilleria d’un creuer feixista després de ser bombardejat i parlava de marques de metralla al fusellatge de l’avió; aquest diari va ser fundat pel diputat d’ERC a les Corts espanyoles i president del FC Barcelona Josep Sunyol Garriga (1898-1936), detingut i afusellat el 6 d’agost de 1936 en recórrer el front de Madrid i endinsar-se a la serra de Guadarrama controlada pels franquistes.
Una altra teoria diu que podia haver estat conseqüència d’una disputa que féu perdre el control de l’avió en intentar el tinent Araoz obligar Torres i la resta a desertar. A l’article “Las pérdidas de aviones en la guerra de España”, publicat a la revista Historia y vida núm. 323 (1995), Carlos Engel escriu: “(…) Vieron frustrados sus planes de evasión el teniente de navío Daniel Araoz Vergara y el suboficial Ramon Torres que, al parecer, intentaron secuestrar el avión, (…) a la altura de La Escala, con los cadáveres de los cinco tripulantes acribillados a balazos, consecuencia de la lucha entablada”.
Francesc Cabré, el segon pilot del Breguet, va creure sempre que l’avió s’havia accidentat i que no tenia credibilitat la teoria de la rebel·lió d’Araoz, segons recullen Gesali i Lázaro al seu article. Resulta factible una versió segons la qual potser sí havia estat tocat pel Canarias, però que en buscar refugi a la costa de Sant Feliu de Guíxols la bateria de Sant Elm el va repel·lir en no identificar-lo agreujant el seu estat; llavors, Ramon Torres, coneixedor de les platges emporitanes per haver-hi aterrat alguna vegada amb una avioneta amb motiu d’haver estat hostatjat a l’Hotel Empúries, s’hi va dirigir cercant el lloc propici per a un aterrament d’emergència.
-CANUDAS, Josep: Història de l’aviació catalana (1983).
-ENGEL, Carlos: “Las pérdidas de aviones en la guerra de España”, Historia y vida 323 (1995).
-GESALI, D. i LÁZARO, C.: “La odisea del Breguet 460 Vultur en España”. Revista SERGA (juliol-agost 2002).
-MALUQUER, Joan J.: L’aviació de Catalunya els primers mesos de la guerra civil (1978).
-MICHELET, Guy: Histoire de la firme Breguet (1963)
-RIERA, Enric: L’Armentera, 1936-1975 (1993)
-ROSSELL, Artemi: El camp d’aviació de Celrà (1936-1939) (1997)
-RUBIÓ, Nicolau Marià: Barcelona 1936-1939 (2002).
-ENTREVISTES: Martí Bosch, Josep Clos, Pere Coll, Domènec Gamito, Ramon Guillot, Maria Quintana i Francesc Sala.
-PREMSA: L’Autonomista, La Humanitat, La Publicitat, La Rambla i La Vanguardia.
(L'Escalenc-2009)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada