Vaig conèixer la història d’aquests crims fa molt de temps però no ha estat fins ara que m’he disposat a relatar-la arran d’una conversa amb el nét del moliner protagonista. L’aportació oral i documental de Joaquim Tarrés, l’incommensurable treball de J. R. Inglada a la revista armenterenca El Carbassó, la crònica original dels fets escrita per l’alcalde Àngel Causa i un repàs a la premsa de l’època són les fonts en les quals m’he nodrit.
El Molí Vell de l’Armentera, originàriament del segle XIII i coetani dels dos desapareguts d’Empúries, ubicat a la riba del Fluvià vell -navegable fins al mar- i a l’antic camí romà que porta d’Empúries a l’Armentera, va ser el més important del comtat d’Empúries. Després de ser destruït el 1714 durant la guerra de Successió va ser bastit de nou el 1753 i després de patir les riuades de 1790 va haver de patir de nou una profunda remodelació.
La plaça Catalunya de l’Armentera, centre neuràlgic de la població, va ser testimoni de la tensió viscuda al carrer. (Autor: no identificat. Col·lecció: Dolors Ferrer.
El 6 de febrer de 1894 era festa gran a l’Armentera. Aquell Dimarts de Carnaval era tot animació i gresca a l’habitatge del Molí Vell. Acabaven de dinar el moliner Jaume Tarrés Aubach, la seva dona Margarida Pineda Comas, els fills Jaume (5 anys), Enric (3 anys) i Mercè (16 mesos) i un oncle d’ella que els havia visitat. No gaire lluny, a un trencant del carrer del Mar, Joan Galceran Viusà s’acomiadava de Maria Quer Font i la filla d’aquesta dient que no l’esperessin per anar a les sardanes que es feien a plaça, que més valia anar a fer una mica de llenya; carregat amb una destraleta i la gralla va sortir de casa.
Jaume Tarrés havia nascut el 1864 al mas pròxim al poble de les Encies conegut per Hostal del Fang (tot i que el mas pertany a les Planes d’Hostoles, Jaume Tarrés consta nascut a la veïna Amer). L’Hostal del Fang, com el seu nom indica, oferia els serveis de taverna i hostal i acollia en ser final de trajecte les mercaderies amb destí a les Encies que només podien arribar-hi en carretes; precisament arran d’això es dedicaria més endavant també a la venda de queviures. Jaume era fill del matrimoni celebrat el 4 de novembre de 1856 a Amer entre Joan Baptista Tarrés (les Encies) i Raimunda Aubach (Amer); els avis paterns eren Jaume Tarrés i Rosa Triola i els materns Joan Aubach (Ubach) i Maria Verna.
Jaume, com tant altres joves de les Encies, va preferir un jornal que treballar de sol a sol a la terra. Va aprendre l’ofici de moliner treballant de mosso al Molí d’Oliveres (família Montagut), ubicat a dos-cents metres de l’hostal però depenent del veïnat de Sant Genís Sacosta d’Amer. Aquest molí fariner i arrosser s’alimentava de les aigües del torrent de Rastell i del riu Brugent, riu que concentrava una gran quantitat de molins nascuts a l’Alta Edat Mitjana; una roda al rec del Molí d’Oliveres faria moure una dinamo per donar llum a l’Hostal del Fang. Més tard, el 1880, anà a Girona, cridat pel fort creixement demogràfic i el desenvolupament industrial, per treballar al molí del Mercadal successor dels antics molins de farina, draps, paper i pólvora que havien existit en aquest barri.
El molí del Mercadal (actual Central del Molí) es va convertir, com tots, en una petita central elèctrica i va tenir un paper fonamental en la instal·lació el 1883 de l’enllumenat elèctric a la ciutat. Seria el 15 de juliol d’aquell any 1883 que es casaria a l’església de Santa Susanna del Mercadal amb Margarida Pineda, nascuda el 13 de març de 1862 a Santa Llogaia del Terri filla del matrimoni celebrat el 26 de maig de 1860 a la mateixa localitat entre Pere Pineda (Vilafreser) i Mariàngela Comas (Bàscara), a qui havia conegut no feia massa. El jove matrimoni es desplaçaria a l’Empordà el 1886 perquè l’emprenedor Jaume Tarrés havia llogat els molins fariners i arrossers de l’Armentera i l’Arbre Sec. Ja explotant aquests dos molins especulà amb la compra i venda d’un molí paperer de Banyoles.
El molí de l’Armentera amb la casa annexa (en primer terme) on es perpetraren els crims. (Autor: no identificat. Col·lecció: Família Tarrés-Sureda).
El matrimoni Jaume Tarrés-Margarida Pineda va tenir tres fills: Jaume (1889), Enric (1890) i Mercè (1892). Jaume, en ser assassinada la seva dona, es casà en segones núpcies amb la seva germana Paula Pineda, amb la qual tindria quatre fills més: Francesca (1897), Elvira (1898), Joaquim (1900) i Emília (1903). El 1929 va esdevenir propietari dels molins de l’Armentera i l’Arbre Sec que van passar a explotar respectivament els fills Joaquim i Jaume. Jaume pare moriria l’any 1933 a l’edat de 69 anys. Joaquim, casat amb Paula Tarrés Bosch (la Cellera), vendria el molí el 1973 a una societat que pretenia construir una nàutica residencial entre Sant Pere i Empúries. Temps després, la casa annexa al molí, teatre dels crims, seria enderrocada.
Eren les 6 de la tarda d’aquell dimarts quan el moliner Jaume Tarrés i el seu fill Jaume enfilaven el camí de tornada al molí després de participar encara que fugaçment de la disbauxa carnavalera del poble veí de Sant Pere Pescador i passar per la plaça de l’Armentera on hi havia una ballada de sardanes. Els dos Jaumes, arribats a l’habitatge familiar adossat al molí, van veure com la porta d’entrada a la vivenda estava oberta i un cop a dalt van comtemplar horroritzats un espectacle dantesc: la seva dona Margarida Pineda Comas, el seu fill Enric i la seva filla Mercè estesos a terra enmig d’una bassa de sang.
Pare i fill, van córrer, amb els rostres desencaixats, fins a ca l’alcalde, el veterinari Àngel Causa Majó, a fer-lo sabedor del tràgic succés. “Cogí la escopeta y en un santiamén llegué al molino”, diu Causa al seu ban Crimen cometido en la villa de Armentera en su Molino en la tarde del martes de Carnaval seis del corriente febrero, escrit el 10 d’aquell mes. Abans s’ocuparia de comunicar-ho als metges Josep Vergés Rosell i Isidre Massanat Lloberas, al jutge Josep Batlle Cornellà i al sometent a fi que es personessin d’immediat al molí; també havia enviat un emissari a Girona per informar l’Audiència i havia requerit els serveis de la guàrdia civil de Sant Miquel de Fluvià. En paraules de Causa: “Me hice cargo en un momento de la situación y como alcalde y jefe del somatén me dispuse a obrar com mucha energia”.
Aquella comitiva va poder observar el cos de la Margarida amb el cap completament destrossat i amb clars símptomes de violació, el nen Enric amb una ferida mortal al coll i la nena encara amb vida amb un tall profund al rostre. Hi havia sang arreu. Al damunt de la taula una ampolla i un got amb aiguardent i a terra ple de roba regirada; tanmateix, factor que podia descartar el robatori, no havien desaparegut els 300 duros allí guardats.
El pintor Ramon Casas descriu en aquest oli sobre tela, pintat el mateix any dels crims del molí, el caràcter del succés públic de l'execució, sense centrar-se en cap protagonista concret –ni tan sols en la víctima– i deixant que l'espectador passegi la seva vista com podria fer-ho un testimoni presencial.
El moliner, pel seu caràcter adust, va ser el primer de qui va sospitar la guàrdia civil; a l’interrogatori es mostrà com absent i va sorprendre a tots en no aflorar cap llàgrima. Però l’alcalde Causa tenia un altre pressentiment. “La circunstancia de estar los muertos todos en un montón me hizo sospechar habrá sido uno solo el que había cometido el crimen. Luego sospeché tenía que haber sido uno de estos hombres que los días de baile se estan por las afueras. Todo esto unido a que debía haber sido un sujeto sin corazón me aferré en la idea que tenia que haber sido el vecino de esta Juan Galceran Viusá (a) Pastor del gratlle".
“En Joan Galceran Viusà va néixer al poble de Marzà l’any 1837. El seu pare, Domingo Galceran Galceran, natural de Pau, va morir quan Joan tenia 22 anys. La mare, Isabel Viusà Vidal, de Marzà, va morir sis anys més tard a conseqüència de l’abús de la beguda. Des dels deu anys, en Joan, com el seu pare, feia de pastor i treballava per diferents masos de la comarca. No rep cap tipus d’instrucció, però no és un ignorant. Es va casar als 24 anys amb Teresa, natural de Fortià, amb qui va tenir dos fills: Joan i Francesc. Va quedar vidu quan els fills encara eren jovenets (…)”. Aquest és el perfil biogràfic del personatge que en fa J. R. Inglada a la revista El Carbassó.
Tots els índicis, inequívocament, portaven al pastor vidu Joan Galceran Viusà (57 anys). No era cap secret que el Pastor de la gralla assetjava sistemàticament la Margarida per aconseguir els seus favors sexuals. Feia temps que Margarida coneixia el pastor, un ésser solitari i rude, que a voltes deixava el ramat pasturant als camps adjacents per ajudar el jove matrimoni moliner a fer farinada per als porcs i en altres els deleitava amb el so de la gralla. El gratlle, gralla o tarota era una xeremia d’ús popular pròpia de les formacions instrumentals pastorívoles; precursora del tible, formava, amb el flabiol, el tamborí i la cornamusa o sac de gemecs, l’instrumental de la cobla de mitjan segle XIX. A la gralla també se l’anomenava grall del pastor.
A les 10 de la nit, un capità, un comandant i dos números de la guàrdia civil de Sant Miquel de Fluvià es desplaçaren acompanyats de l’alcalde al molí a estudiar el teatre dels fets. A les 4 de la matinada van anar a buscar el sospitós a ca la Maria Quer, amb qui Joan convivia, al trencant del carrer del Mar. Amb la presència de la Maria i la filla i sota la mirada atemorida de la gent que s’havia anat concentrant a fora, l’alcalde el va convèncer, revolver en mà davant la seva actitud hostil, d’anar a l’ajuntament perquè col·laborés en l’estudi del cas. Interrogat per l’alcalde i untat amb uns gots de vi, va acabar confessant; també, les declaracions de veïns allí citats l’inculparien encara més. Un individu que resultà ser l’emporità Ignasi Llombart Colomé intentà escapar de ca la Maria Quer, malgrat la vigilància extrema, on aquella nit sojornava convidat.
El Molí Vell de l’Armentera, originàriament del segle XIII i coetani dels dos desapareguts d’Empúries, ubicat a la riba del Fluvià vell -navegable fins al mar- i a l’antic camí romà que porta d’Empúries a l’Armentera, va ser el més important del comtat d’Empúries. Després de ser destruït el 1714 durant la guerra de Successió va ser bastit de nou el 1753 i després de patir les riuades de 1790 va haver de patir de nou una profunda remodelació.
La plaça Catalunya de l’Armentera, centre neuràlgic de la població, va ser testimoni de la tensió viscuda al carrer. (Autor: no identificat. Col·lecció: Dolors Ferrer.El 6 de febrer de 1894 era festa gran a l’Armentera. Aquell Dimarts de Carnaval era tot animació i gresca a l’habitatge del Molí Vell. Acabaven de dinar el moliner Jaume Tarrés Aubach, la seva dona Margarida Pineda Comas, els fills Jaume (5 anys), Enric (3 anys) i Mercè (16 mesos) i un oncle d’ella que els havia visitat. No gaire lluny, a un trencant del carrer del Mar, Joan Galceran Viusà s’acomiadava de Maria Quer Font i la filla d’aquesta dient que no l’esperessin per anar a les sardanes que es feien a plaça, que més valia anar a fer una mica de llenya; carregat amb una destraleta i la gralla va sortir de casa.
Jaume Tarrés havia nascut el 1864 al mas pròxim al poble de les Encies conegut per Hostal del Fang (tot i que el mas pertany a les Planes d’Hostoles, Jaume Tarrés consta nascut a la veïna Amer). L’Hostal del Fang, com el seu nom indica, oferia els serveis de taverna i hostal i acollia en ser final de trajecte les mercaderies amb destí a les Encies que només podien arribar-hi en carretes; precisament arran d’això es dedicaria més endavant també a la venda de queviures. Jaume era fill del matrimoni celebrat el 4 de novembre de 1856 a Amer entre Joan Baptista Tarrés (les Encies) i Raimunda Aubach (Amer); els avis paterns eren Jaume Tarrés i Rosa Triola i els materns Joan Aubach (Ubach) i Maria Verna.
Jaume, com tant altres joves de les Encies, va preferir un jornal que treballar de sol a sol a la terra. Va aprendre l’ofici de moliner treballant de mosso al Molí d’Oliveres (família Montagut), ubicat a dos-cents metres de l’hostal però depenent del veïnat de Sant Genís Sacosta d’Amer. Aquest molí fariner i arrosser s’alimentava de les aigües del torrent de Rastell i del riu Brugent, riu que concentrava una gran quantitat de molins nascuts a l’Alta Edat Mitjana; una roda al rec del Molí d’Oliveres faria moure una dinamo per donar llum a l’Hostal del Fang. Més tard, el 1880, anà a Girona, cridat pel fort creixement demogràfic i el desenvolupament industrial, per treballar al molí del Mercadal successor dels antics molins de farina, draps, paper i pólvora que havien existit en aquest barri.
El molí del Mercadal (actual Central del Molí) es va convertir, com tots, en una petita central elèctrica i va tenir un paper fonamental en la instal·lació el 1883 de l’enllumenat elèctric a la ciutat. Seria el 15 de juliol d’aquell any 1883 que es casaria a l’església de Santa Susanna del Mercadal amb Margarida Pineda, nascuda el 13 de març de 1862 a Santa Llogaia del Terri filla del matrimoni celebrat el 26 de maig de 1860 a la mateixa localitat entre Pere Pineda (Vilafreser) i Mariàngela Comas (Bàscara), a qui havia conegut no feia massa. El jove matrimoni es desplaçaria a l’Empordà el 1886 perquè l’emprenedor Jaume Tarrés havia llogat els molins fariners i arrossers de l’Armentera i l’Arbre Sec. Ja explotant aquests dos molins especulà amb la compra i venda d’un molí paperer de Banyoles.
El molí de l’Armentera amb la casa annexa (en primer terme) on es perpetraren els crims. (Autor: no identificat. Col·lecció: Família Tarrés-Sureda).El matrimoni Jaume Tarrés-Margarida Pineda va tenir tres fills: Jaume (1889), Enric (1890) i Mercè (1892). Jaume, en ser assassinada la seva dona, es casà en segones núpcies amb la seva germana Paula Pineda, amb la qual tindria quatre fills més: Francesca (1897), Elvira (1898), Joaquim (1900) i Emília (1903). El 1929 va esdevenir propietari dels molins de l’Armentera i l’Arbre Sec que van passar a explotar respectivament els fills Joaquim i Jaume. Jaume pare moriria l’any 1933 a l’edat de 69 anys. Joaquim, casat amb Paula Tarrés Bosch (la Cellera), vendria el molí el 1973 a una societat que pretenia construir una nàutica residencial entre Sant Pere i Empúries. Temps després, la casa annexa al molí, teatre dels crims, seria enderrocada.
Eren les 6 de la tarda d’aquell dimarts quan el moliner Jaume Tarrés i el seu fill Jaume enfilaven el camí de tornada al molí després de participar encara que fugaçment de la disbauxa carnavalera del poble veí de Sant Pere Pescador i passar per la plaça de l’Armentera on hi havia una ballada de sardanes. Els dos Jaumes, arribats a l’habitatge familiar adossat al molí, van veure com la porta d’entrada a la vivenda estava oberta i un cop a dalt van comtemplar horroritzats un espectacle dantesc: la seva dona Margarida Pineda Comas, el seu fill Enric i la seva filla Mercè estesos a terra enmig d’una bassa de sang.
Pare i fill, van córrer, amb els rostres desencaixats, fins a ca l’alcalde, el veterinari Àngel Causa Majó, a fer-lo sabedor del tràgic succés. “Cogí la escopeta y en un santiamén llegué al molino”, diu Causa al seu ban Crimen cometido en la villa de Armentera en su Molino en la tarde del martes de Carnaval seis del corriente febrero, escrit el 10 d’aquell mes. Abans s’ocuparia de comunicar-ho als metges Josep Vergés Rosell i Isidre Massanat Lloberas, al jutge Josep Batlle Cornellà i al sometent a fi que es personessin d’immediat al molí; també havia enviat un emissari a Girona per informar l’Audiència i havia requerit els serveis de la guàrdia civil de Sant Miquel de Fluvià. En paraules de Causa: “Me hice cargo en un momento de la situación y como alcalde y jefe del somatén me dispuse a obrar com mucha energia”.
Aquella comitiva va poder observar el cos de la Margarida amb el cap completament destrossat i amb clars símptomes de violació, el nen Enric amb una ferida mortal al coll i la nena encara amb vida amb un tall profund al rostre. Hi havia sang arreu. Al damunt de la taula una ampolla i un got amb aiguardent i a terra ple de roba regirada; tanmateix, factor que podia descartar el robatori, no havien desaparegut els 300 duros allí guardats.
El pintor Ramon Casas descriu en aquest oli sobre tela, pintat el mateix any dels crims del molí, el caràcter del succés públic de l'execució, sense centrar-se en cap protagonista concret –ni tan sols en la víctima– i deixant que l'espectador passegi la seva vista com podria fer-ho un testimoni presencial.El moliner, pel seu caràcter adust, va ser el primer de qui va sospitar la guàrdia civil; a l’interrogatori es mostrà com absent i va sorprendre a tots en no aflorar cap llàgrima. Però l’alcalde Causa tenia un altre pressentiment. “La circunstancia de estar los muertos todos en un montón me hizo sospechar habrá sido uno solo el que había cometido el crimen. Luego sospeché tenía que haber sido uno de estos hombres que los días de baile se estan por las afueras. Todo esto unido a que debía haber sido un sujeto sin corazón me aferré en la idea que tenia que haber sido el vecino de esta Juan Galceran Viusá (a) Pastor del gratlle".
“En Joan Galceran Viusà va néixer al poble de Marzà l’any 1837. El seu pare, Domingo Galceran Galceran, natural de Pau, va morir quan Joan tenia 22 anys. La mare, Isabel Viusà Vidal, de Marzà, va morir sis anys més tard a conseqüència de l’abús de la beguda. Des dels deu anys, en Joan, com el seu pare, feia de pastor i treballava per diferents masos de la comarca. No rep cap tipus d’instrucció, però no és un ignorant. Es va casar als 24 anys amb Teresa, natural de Fortià, amb qui va tenir dos fills: Joan i Francesc. Va quedar vidu quan els fills encara eren jovenets (…)”. Aquest és el perfil biogràfic del personatge que en fa J. R. Inglada a la revista El Carbassó.
Tots els índicis, inequívocament, portaven al pastor vidu Joan Galceran Viusà (57 anys). No era cap secret que el Pastor de la gralla assetjava sistemàticament la Margarida per aconseguir els seus favors sexuals. Feia temps que Margarida coneixia el pastor, un ésser solitari i rude, que a voltes deixava el ramat pasturant als camps adjacents per ajudar el jove matrimoni moliner a fer farinada per als porcs i en altres els deleitava amb el so de la gralla. El gratlle, gralla o tarota era una xeremia d’ús popular pròpia de les formacions instrumentals pastorívoles; precursora del tible, formava, amb el flabiol, el tamborí i la cornamusa o sac de gemecs, l’instrumental de la cobla de mitjan segle XIX. A la gralla també se l’anomenava grall del pastor.
A les 10 de la nit, un capità, un comandant i dos números de la guàrdia civil de Sant Miquel de Fluvià es desplaçaren acompanyats de l’alcalde al molí a estudiar el teatre dels fets. A les 4 de la matinada van anar a buscar el sospitós a ca la Maria Quer, amb qui Joan convivia, al trencant del carrer del Mar. Amb la presència de la Maria i la filla i sota la mirada atemorida de la gent que s’havia anat concentrant a fora, l’alcalde el va convèncer, revolver en mà davant la seva actitud hostil, d’anar a l’ajuntament perquè col·laborés en l’estudi del cas. Interrogat per l’alcalde i untat amb uns gots de vi, va acabar confessant; també, les declaracions de veïns allí citats l’inculparien encara més. Un individu que resultà ser l’emporità Ignasi Llombart Colomé intentà escapar de ca la Maria Quer, malgrat la vigilància extrema, on aquella nit sojornava convidat.
(Festa Major-2009)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada