A Scala Hanníbalis van de bracet en forma de 148 articles episodis d'història de l'Escala i Empúries i altres indrets, reflexions i opinions sobre temes d'actualitat i capbussades en el món de les ciències ocultes
..

• Passat en petit format (4)

El miratge escalenc de Buffalo Bill

Al mateix temps que arribava a Barcelona el 17 de desembre de 1889 un telegrama expedit a Marsella anunciant l’arribada l’endemà dimarts a la capital catalana del vapor Palma amb la companyia circense del nord-americà William Frederick Cody, més conegut com a Buffalo Bill (1846-1917), també arribava a l’Escala la notícia que es podria veure aquell dia des de la població el pas del vapor que traslladava el llegendari Buffalo Bill procedent de Marsella camí de Barcelona. Uns escalencs residents a Marsella ho havia fet saber als seus familiars de l’Escala. Aviat va còrrer la notícia i a les 8 del matí del dimarts alguns escalencs s’aplegaren a la Punta per comtemplar en la llunyania el pas del Palma.

Membres de la companyia de Buffalo Bill en una fotografia (lalibreria.blogspot.com) obtinguda durant les seves presentacions circenses a Barcelona. Buffalo Bill apareix dret al mig de la imatge.

Era la segona gira de l’espectacle ‘Buffalo Bill's Wild West Show’ (El Salvatge Oest de Buffalo Bill) ideat per Willian Cody per recrear els estereotips del salvatge Oest com a forma d’explorar la seva fama. La companyia havia ofert l’espectacle als EUA i a Europa. La companyia arribava a Barcelona formada per dues-centes persones entre vaquers, indis, músics… i 150 cavalls i 20 búfals. A la capital catalana hi va romandre cinc setmanes. Aquesta estada va generar una sèrie de llegendes: la desaparició de nenes suposadament raptades i menjades pels indis, la mort per tifus o grip d’alguns indis, l’extracció a Buffalo Bill d’un queixal del seny…

Els escalencs que aquell 18 de desembre havien vist passar des de la Punta el vapor Palma sempre van creure haver estat testimonis del pas de Buffalo Bill camí de Barcelona; res més lluny de la veritat. Ell s’havia desplaçat de Marsella a Barcelona en tren. Portava ja una vida massa egòlatra i placentera per suportar els vaivens del mar. Ignorem, però, si algun escalenc es va desplaçar a Barcelona per veure’l en persona. Aquesta icona del salvatge Oest havia estat rastrejador de territoris, buscador d’or i explorador en les campanyes del Cinquè de Cavalleria; però allò que el va convertir en el mític Buffalo Bill va ser haver estat un inigualable caçador de búfals. (Per a més informació: Aquell hivern. L'espectacle de Buffalo Bill a Barcelona (1998), de Jordi Marill; premsa de l’època: Diario de Barcelona i La Vanguardia).

Naufragi del Giuseppina

“Como consecuencia del temporal reinante, en la noche del 5 embistió en la playa del término municipal de San Pedro Pescador, el bergantín goleta italiano Giuseppina, de la matricula de Liorna. El capitán demostró buena pericia y abnegacíón en el salvamento del buque, pues la carga se hubo de considerar perdida por haberse mojado, acudiendo en demanda de auxilio á la villa de La Escala, que de haber cesado el mal tiempo, se habrían facilitado oportunamente y salvado el buque, pues los socorros demandados eran acertadísimos. La reproducción del temporal ha impedido practicar las operaciones de salvamento y ha hecho completa la pérdida del buque.

Las autoridades de Marina y de Aduanas y el cónsul de Italia se personaron, cuando el temporal lo permitió, en el lugar del siniestro sin lograr su pretensión de salvamento; pues reconocido el buque, acordaron que era inútil todo gasto por hallarse rota la embarcación. El capitán ha hecho abandono en favor de la Compañia aseguradora. Procedia el buque de Dénia, donde tomó su cargamento de orujo de aceituna”. (Aquesta notícia és extreta del Diario de Gerona d’11/2/1898). Algun temps després, en els primers anys del segle XIX, un nou bergantí goleta (258 tones) de nom Giuseppina, batejat així en recordança del naufragat el 1898, també solcaria la mar fent tasques de cabotatge.

Alexandre Cirici

Alexandre Cirici Pellicer (1914-1983) des dels set anys passava moltes hores a casa de Ramon Miret i Maria Pellicer on s’entrenia mirant Història de l’Art de Josep Pijoan. “Pel sant i pels anys, tant ells com la mare de la Maria, la meva tia Lola Broggi, que llavors vivia a l’Escala, em regalaven llibres d’art”, diu Cirici al seu llibre de memòries de la seva etapa d’infantesa Nen, no t’enfilis (1972). Alexandre tenia d’infant uns llibrets manuscrits i políglots on anava anotant els seus incipients natals sobre el món de l’art. Entre moltes altres coses, hi havia lacrimatoris i monedes d’Empúries.

“Del món real, en ingressar al batxillerat només havia vist, a més de Barcelona i Vilamajor, la platja de Badalona, Sant Cugat, Sant Llorenç de Munt, Montserrat, la Línia de Vic, Viladrau, Sant Hilari, Arbúcies i l’Escala”. Les relacions familiars amb l’Escala, on vivia la seva tia Lola, segurament afavoriren el gran pes que té Empúries en el tercer dels àlbums, dedicat a l’art grec i datat el 1924, perquè la coberta reprodueix un paper d’embolicar que va portar el seu cosi germà Josep Lluís Pellicer, germà de la Maria, quan va anar a fer fortuna a París, sense fer-ne, la vetlla de l’Exposició d’Arts Decoratives, la famosa “Arts-Deco” del 1925.

La visita a Empúries, amb la Caterina Albert, el va impactar molt: “especialment la visita a les col·leccions de casa seva, on va fascinar-me la presència sensacional d’autèntiques joies egípcies que mai no hauria pensat que poguessin existir a Catalunya”. Alexandre Cirici era nebot del dibuixant i pintor Joan Pellicer. Aquest, víctima d’una paral·lisi progressiva que el març de 1914 l’havia de portar a la tomba, es va establir a l’Escala el 1906 amb la seva dona Lola Broggi i els seus dos fills Maria i Josep Lluís.

Josep Donjó i el Cercle Català de Marsella

Josep Donjó Callol (1897-1989) sempre va estar vinculat en la seva llarga etapa a Marsella al Cercle Català (CCM) de la ciutat. Durant anys, segons consta en una llibreta dels anys 50 que calia presentar a les autoritats de la gendarmeria encarregades de controlar els estrangers, va formar part del consell directiu o “bureau” del CCM exercint el càrrec de secretari en les etapes que l’elenc teatral va ser dirigits per Joan Sureda i per Magí Toldrà. Donjó s’ocupava de manera preferencial dels aspectes més culturals com el butlletí, la biblioteca, el teatre i les conferències. Referent al teatre, per exemple, va dirigir l’obra ‘Maria Rosa’ (Àngel Guimerà) i va actuar com actor en ‘El cor del poble’ (Ignasi Iglesias). Val a dir que el seu llibre autobiogràfic Memòries d’un mestre escalenc (1934-1945), publicat el 2011, només recull la seva etapa a Marsella en forma de fotografies.

Aquesta informació m’ha estat facilitada per Francesc Panyella Farreras, president del Cercle Català de Marsella (CCM), qui ha intentat recuperar dades de qui havia estat el seu amic a Marsella. Si algú estigués interessat en aprofundir més en la vida del mestre Donjó ha de saber que els butlletins antics del CCM són conservats a l’Arxiu Nacional de Catalunya. El Cercle es va fundar l’any 1918 per un grup d’obrers que van arribar a Marsella després de la Setmana Tràgica, de la vaga de la Canadenca i de la Primera Guerra Mundial. Un informe de la policia francesa definia el CCM “com un punt de trobada de socialistes, anarquistes i nacionalistes catalans”. Francesc Panyella (Vallirana, 1923), militant llavors de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya, va arribar a Marsella el 1947 per reunir-se amb el seu pare que era un exiliat polític.
(Festa Major/2012)

REBOTIGA DEL SCALA

REBOTIGA DEL SCALA